CASTELLÓ PER PALESTINA

BETLEM CRÍTIC

2012-01-02T14:46:00.000-08:00

Podeu visitar el betlem crític al Casal popular de Castelló (Carrer Amunt 167) de dilluns a divendres de 19 a 22h fins el 31 de gener.

Et convidem al Betlem Crític

2011-12-14T00:40:00.000-08:00

Abu Darwish, Leila Al Moghrabi i el petit Handala ja no viuen en el pessebre. Han estat expulsats per l'exèrcit israelià i ara estan retinguts en un checkpoint, de camí al camp de refugiats. Mentrestant, el pessebre ha estat ocupat per una família de colons jueus... si vols saber la resta de la història vine a la presentació del Betlem Crític, el 16 de desembre a les 19:30h, en el Casal Popular de Castelló (Carrer d'Amunt, 167).

També podràs visitar-lo qualsevol altre dia, fins el 31 de gener.

Agrairem la difusió de la notícia.

Abu Darwish, Leila Al Moghrabi y el pequeño Handala ya no viven en el pesebre. Han sido expulsados por el ejército israelí y ahora están retenidos en un checkpoint, de camino al campo de refugiados. Mientras tanto, el pesebre ha sido ocupado por una familia de colonos judíos... si quieres saber el resto de la historia ven a la presentación del Belén Crítico, el 16 de diciembre a las 19:30h, en el Casal Popular de Castellón (Calle Alloza, 167).

También podrás visitarlo cualquiera otro día, hasta el 31 de enero.

Agradeceremos la difusión de la noticia.

BETLEM CRÍTIC

2011-12-09T02:16:00.000-08:00

Denunciem l’ocupació a Palestina

muntant un Betlem al Casal Popular

Des del Col·lectiu Castelló per Palestina anem a muntar un Betle continuant amb el nostre objectiu de fer visible l’ocupació de Palestina i la contradicció occidental entre el simbolisme del Betlem tradicional i la realitat palestina als territoris que aquest representa.

Així, farem present en aquestes dates la nostra Palestina en miniatura, descrivint una història alternativa de Josep i Maria i el seu fill que per desgracia, naix baix l’ocupació militar Israeliana, en unes terres santes plenes de check points, murs, colònies, ....

Presentarem el Betlem el divendres 16 de desembre a les 19.30h i estarà esposat fins a gener de 2012 exposat al Casal.

Lloc: Casal Popular de Castelló (Carrer Amunt 167)

Us esperem!!!!

Xerrada "Palestina, viure sota l'ocupació i el mur de l'Apartheid"

2011-10-31T08:29:00.000-07:00

Dimecres, 9 de novembre a les 19h

LLoc: plaça Mª Agustina. Moviment 15 M de Castelló.

COMUNICADO SOBRE LA DECLARACIÓN DE ESTADO DE SEPTIEMBRE DE 2011 --Movimiento de juventud palestina

2011-09-21T07:25:00.000-07:00

Nosotros, miembros del Movimiento de la Juventud Palestina (MJP), nos oponemos firmemente a la propuesta del reconocimiento de un Estado Palestino basado en las fronteras de 1967 que será presentada en las Naciones Unidas este mes de septiembre por las autoridades palestinas oficiales. Creemos y afirmamos que la declaración de estado busca completar el proceso de normalización, el cual comenzó con falsos acuerdos de paz. Esta iniciativa no reconoce ni señala que nuestro pueblo sigue viviendo bajo una ocupación colonial con un sistema de asentamientos que se basa en la limpieza étnica en nuestra tierra, la subordinación y la explotación de nuestra gente.

Esta declaración no es más que un mecanismo para rescatar el defectuoso proceso de paz y despolitizar la lucha por Palestina apartándola de su contexto histórico colonial. Los intentos por imponer una paz falsa mediante la normalización del régimen colonial nos ha llevado a renunciar sucesivamente a grandes porciones de nuestras tierras, a los derechos de nuestro pueblo y a nuestras aspiraciones, a través de deslegitimar y marginalizar la lucha de nuestro pueblo, acrecentando su división y fragmentación. Esta declaración pone en peligro los derechos y las aspiraciones de más de dos tercios del pueblo palestino que viven como refugiados en otros países de refugio o en el exilio, puesto que anula el derecho de retorno a su país de origen del cual habían sido desplazados durante la Nakba (la Catástrofe) en 1948 y posteriormente. Por otra parte, pone en peligro a aquellos palestinos que residen en los territorios ocupados de 1948 que no han dejado de resistir diariamente la limpieza étnica y las prácticas de discriminación racial por parte del régimen colonial. Además corrobora y fortalece a sus cómplices palestinos y árabes para actuar como guardias de la ocupación y la colonización de la región dentro de un marco neo-colonial.

La base de este proceso no sirve más que para asegurar la continuidad de las negociaciones, la normalización económica y social y la cooperación en seguridad. La declaración del estado solidificará las “falsificadas” fronteras en una parte de la Palestina histórica, y no contempla asuntos fundamentales, tales como: Jerusalén, los asentamientos, los refugiados, los presos políticos, la ocupación, las fronteras y el control de recursos. Creemos que esta declaración de estado no asegurará ni promoverá la justicia y la libertad para el pueblo palestino, lo cual significa que no habrá una paz sostenible en la región.

Además, la iniciativa de la declaración de estado será presentada en las Naciones Unidas por un liderazgo palestino que se considera ilegítimo y que no ha sido elegido a través de métodos democráticos para estar en una posición de representación del pueblo palestino en su totalidad. Esta propuesta no es más que un producto político diseñado por ellos para esconder su fracaso de representar las necesidades y deseos de su gente. Reivindicando el cumplimiento de la voluntad del pueblo palestino de autodeterminarse, esta autoridad está abusando y explotando la resistencia y los sacrificios del pueblo palestino, particularmente, nuestros hermanos y nuestras hermanas en Gaza, incluso secuestrando de raíz el trabajo de solidaridad internacional, así como los esfuerzos de Boicot, Desinversión y Sanciones (BDS) y la iniciativa de la flotilla. Esta propuesta sólo sirve para derrochar todos los esfuerzos hechos con el fin de aislar al régimen colonial y rendirle cuentas.

Sea o no aceptada la propuesta del reconocimiento de estado, lanzamos un llamamiento al pueblo palestino que vive en nuestra tierra ocupada, en los países de refugio y en el exilio, que permanezca comprometido y convencido de que la causa palestina es una causa justa y de la importancia de luchar por ella inspirándose en su derecho y responsabilidad para defenderla. Por otra parte, lanzamos un llamamiento a todas las personas libres en el mundo y comprometidas con el pueblo palestino para mostrar una solidaridad real con la lucha palestina contra la colonización no apostando por la declaración de estado y seguir pidiéndole cuentas a Israel a través del boicot de todo tipo; económico, académico y cultural, así como la desinversión y las sanciones.

Hasta el retorno y la liberación

Comité Central Internacional

Movimiento de la Juventud Palestina

Statement in English: http://pal-youth.org/

Artículo de opinión -Víctor J. Maicas

2011-09-21T07:19:00.000-07:00

OPINIÓN / Para contrarrestar el posible reconocimiento por parte de Naciones Unidas del nuevo Estado Palestino durante este mes, el gobierno israelí ha difundido hace unos días un vídeo totalmente parcial y manipulador

Hay determinadas zonas del planeta que piden la independencia por cuestiones simplemente culturales (algo bajo mi punto de vista totalmente lícito y comprensible). Pero la independencia del pueblo palestino significará mucho más que eso, pues los palestinos dejarán atrás el yugo de la miseria y la opresión para intentar empezar a vivir con total libertad y dignidad.

Posiblemente la mejor forma que tiene un Estado de eludir su propia responsabilidad cuando atenta contra los derechos de cualquier ser humano, es dar a entender al mundo que sería incapaz de cometer actos de ese tipo. Y es por tal motivo por el que a continuación les hago esta reflexión para explicar esa especie de manipulación mediática que por lo que parece el Estado de Israel está llevando a cabo desde hace tiempo (lo del vídeo difundido durante estos días es otro claro ejemplo de ello).

De todos es bien sabido la verdadera responsabilidad que Israel tuvo en las matanzas de Sabra y Shatila, por más que se trate de desviar la atención hacia otras cuestiones

Así pues, y como un simple ejemplo para explicar esto, les diré que hace un tiempo tuve la oportunidad de visualizar, por segunda vez, la película israelí 'Vals con Bashir', la cual recibió diversos premios en varios certámenes. Sabía que era una denuncia a la masacre de los campos de refugiados palestinos de Sabra y Shatila pero, siendo precisamente una producción israelí y además teniendo en cuenta que el film se exhibió sin problemas en los cines de aquel país, mis dudas acerca de la imparcialidad del mismo se incrementaron de una forma muy considerable. Así pues, quería tener mi propia opinión de una forma objetiva, y para ello la mejor manera de hacerlo era visualizándola sin haber escuchado antes ningún comentario en concreto ni a favor ni en contra del mismo. Decidí, en cierto modo, transformar la célebre y consumista frase del "busque, compare y, si encuentra algo mejor, cómprelo", por la de "observe, piense y, finalmente, juzgue por usted mismo".

Bien, pues una vez visualizada, la verdad es que la película no defraudó mis expectativas debido a su calidad en sí, pero en cuanto al resultado final del mensaje debo admitir que me dejó un regusto agridulce. No les voy a contar el desarrollo de la misma, pues evidentemente pienso que deben ser ustedes mismos los que formen su propia opinión, pero sí les diré que así como el film me parece un magnífico alegato contra la guerra y sus miserias, sin embargo pienso que quizá en el fondo trata de justificar, de una forma totalmente injustificable (es posible que sin pretenderlo el autor de la película), la verdadera responsabilidad del Estado de Israel en esta masacre. Y más, cuando después de aquellos hechos se han seguido produciendo actos que podríamos calificar como totalmente reprobables, ya que hay que recordar que en cada ataque hacia la población de los campos de refugiados palestinos Israel no suele permitir la entrada ni a periodistas ni a observadores internaciones, algo que, digamos, no es muy recomendable para salvaguardar los Derechos Humanos de la población que reside en dichos lugares.

Pero voy a quedarme con una escena del film, una escena donde, de alguna forma, se comparan los campos de Sabra y Shatila con el gueto de Varsovia de tal forma que se da a entender que es precisamente el pueblo israelí el que, habiendo sufrido aquella trágica experiencia, sería incapaz de consentir una barbarie como esa.

Observamos cómo los habitantes de los guetos de Varsovia y Cracovia malvivían cercados por el hambre, la miseria y las enfermedades. Durante estos últimos años, en Gaza malviven aproximadamente 1.500.000 personas

Bien, pues llegado a este punto, creo que de todos es bien sabido la verdadera responsabilidad que Israel tuvo en las matanzas de Sabra y Shatila, por más que se trate de desviar la atención hacia otras cuestiones (no digo que los israelíes en general estuvieran de acuerdo con aquello, pero de lo que no me cabe la menor duda es de que muchos de ellos miraron hacia otro lado a la hora de pedir responsabilidades a sus dirigentes tras lo sucedido). Pero les invito a un juego, un macabro juego, podríamos decir, ya que si en esta película sacan a relucir el gueto de Varsovia para quizá intentar convencer a la opinión pública de que el Estado israelí nunca sería capaz de consentir algo semejante, vamos a comparar brevemente algunas cosas ocurridas en dicho gueto, con lo que durante estos años ha estado sucediendo en el mayor gueto de la historia de la humanidad, Gaza. Pero eso sí, con la salvedad de que aquello ocurrió en plena segunda guerra mundial y a espaldas del mundo, mientras que el conflicto palestino-israelí de hoy en día se está retransmitiendo en vivo y en directo sin que la Comunidad Internacional y la opinión pública mundial haga, incomprensiblemente, nada eficaz por remediarlo.

Así pues, juguemos al tétrico juego, por tratarse de lo que estamos hablando, del "observe, compare y, finalmente, juzgue por usted mismo". Y lo voy a hacer desde una perspectiva totalmente objetiva para que así no se me intente tachar de partidista, y para ello utilizaré dos películas que, evidentemente, no están catalogadas como anti-israelíes, como son 'El pianista' y 'La lista de Schindler' (esta última transcurre en el gueto de Cracovia). Dos films, dicho sea de paso, magníficos no sólo por su calidad artística, sino sobre todo por su calidad humana denunciando aquella barbarie que nunca jamás tenía que haberse producido.

Por lo tanto, y evidentemente sin pretender comparar al cien por cien estos guetos, empecemos comparando muy brevemente tan sólo algunas de las situaciones ocurridas en ellos, puesto que el tema da tanto de sí, que de lo contrario en lugar de ser un artículo periodístico se podría convertir en una pequeña novela, y este, evidentemente, no es momento ni lugar para ello. Comparemos pues, de una forma muy escueta, en primer lugar la vida en los guetos: tanto en 'El pianista' como en 'La lista de Schindler' podemos ver que el pueblo judío es despojado de todas sus posesiones y obligado a trasladarse al gueto. Hoy en día, muchos de los habitantes de los campos palestinos son personas obligadas a abandonar sus tierras y las de sus antepasados para vivir en unos guetos a los que actualmente se les denomina 'campos de refugiados', supongo que porque la palabra gueto queda malsonante a nuestra delicada sensibilidad de hoy en día.

¿Y no creen que el Estado de Israel debería dejar ya de buscar excusas para justificar lo injustificable a través de su potente maquinaria propagandística?

También observamos en estas películas cómo los habitantes de los guetos de Varsovia y Cracovia malvivían cercados por el hambre, la miseria y las enfermedades. Bien, pues durante estos últimos años, y según diversas informaciones, en Gaza malviven aproximadamente 1.500.000 personas de las cuales un altísimo número están en paro, tienen una red de hospitales a los cuales se les priva en innumerables ocasiones de electricidad y ni tan siquiera tienen aseguradas medicinas tan básicas como la anestesia para las intervenciones quirúrgicas. Recordemos también que la población de Gaza sobrevive básicamente por la ayuda internacional que entra con cuentagotas pero, aún así, recuerdo que en ocasiones de los 500 camiones diarios que se necesitaban para su subsistencia, algunas organizaciones denunciaron que el Estado de Israel tan sólo dejaba entrar unos 200. Eso, siempre y cuando no se agrave la situación bombardeando los almacenes de víveres de Naciones Unidas, como ocurrió recientemente y sin ninguna sanción contundente por parte de la Comunidad Internacional.

Pero dejemos el hambre, las enfermedades y la miseria, y centrémonos en la dignidad. Recordemos cómo en 'El pianista', ilustres ciudadanos y gente de a pie eran obligados a vivir entre muros, pues no se les consideraba personas, sino simples animales y, en el mejor de los casos, atracciones circenses para hacer pasar un buen rato a algún ciudadano de 'origen superior'. Pues si nos vamos ahora al gueto de Gaza, supongo que muchos sabrán que Gaza ha estado sitiada de tal forma que se ha llegado a convertir en la mayor 'cárcel del mundo', al tiempo que su población ha estado cercada de tal manera que no ha tenido derecho a libres desplazamientos fuera de ésta. Y quien más o quien menos, ha visto documentales en donde algún soldado israelí daba a entender frente a las cámaras del reportero, sin aparente miedo a posibles sanciones o repercusiones, que retenían horas y horas a aquellas gentes en los pasos fronterizos no siempre por cuestiones de seguridad, y que no se trataba de personas, sino de animales. También hemos visto en algún reportaje cómo algún palestino ha tenido que tocar el violín y 'bailar' para divertir al centinela israelí en cuestión al pasar un check- point, algo similar a lo que se nos muestra en las películas anteriormente mencionadas.

Pero hablemos ahora del tema de la 'seguridad'. Esta era la excusa que el ejército nazi aducía para realizar purgas en el gueto, pues según parece todo lo que fuese resistencia estaba considerado, de alguna forma, terrorismo. ¿Les suenan estas palabras? Hoy en día parece que cualquier voz discordante en Palestina, sea cual sea generalmente su postura, suele estar considerada en muchas ocasiones como terrorista por parte de las autoridades israelíes. Bien, como ya he dicho antes, podría expandirme muchísimo más en el tema, pero creo que con lo comentado ya existe materia suficiente como para poder crearse una primera opinión.

Por lo tanto, y ahora que se debate en la ONU la posible independencia definitiva de Palestina, ¿no creen que el pueblo palestino ya ha sufrido demasiado y que merece sin duda un significativo y justo reconocimiento por parte de la Comunidad Internacional? ¿Y no creen que el Estado de Israel debería dejar ya de buscar excusas para justificar lo injustificable a través de su potente maquinaria propagandística? ¿Y no creen también que Naciones Unidas debería, como mínimo, respaldar la propuesta hecha en su día por Obama de respetar las fronteras de 1967, y así finalmente reconocer el nuevo Estado Palestino?

En fin, sin lugar a dudas hay muchos más interrogantes que responder (el tema de los refugiados y un largo etcétera), pero pienso que todos se han de resolver a través de un diálogo mutuo de ambas partes cuyo fin sea ineludiblemente la creación de forma inmediata del nuevo Estado Palestino.

Y por supuesto, esperemos que dentro de unos años no tengamos que hablar en presente de la existencia de guetos, pues ni los judíos de Varsovia y Cracovia, ni los palestinos de Gaza y Cisjordania, ni ningún otro ser humano, merecen pasar por tal sufrimiento y humillación.

2011-07-18T12:43:00.000-07:00

http://www.rumboagaza.org/gaza-rechaza-la-oferta-griega-de-entregar-la-ayuda-humanitaria-de-la-2%C2%AA-flotilla-de-la-libertad/

Trenquem el bloqueix!!!!

2011-07-05T10:50:00.000-07:00

Activistes de Rumbo a Gaza han ocupat l'ambaixada espanyola a Grècia.

Els motius són obvis, denunciar la nul·la resposta del Govern espanyol davant el segrest de facto del Govern grec dels vaixells de la II Flotilla per la Llibertat que impedeix anar a trencar l'il·legal bloqueig Israelí sobre Gaza i la complicitat de totes les autoritats de la UE amb l'Ocupació de Palestina.

http://www.rumboagaza.org/rumbo-a-gaza-ocupa-la-embajada-de-espana-en-atenas/

CONCENTRACIÓ DISSABTE 2 DE JUNY A LES 19.30h

2011-07-01T14:52:00.000-07:00

en la DELEGACIÓ DE GOVERN DE VALÈNCIA
Front a la parada de metro de colon

http://www.rumboagaza.org/el-estado-de-israel-el-gobierno-de-grecia-y-la-union-europea-traen-el-bloqueo-de-gaza-hasta-las-costas-de-europa/

Vaixell espanyol "Gernika" de Rumbo a Gaza, envoltat i immobilitzat per guardacostes grecs al port de Kolimpary a Creta

2011-07-01T13:03:00.000-07:00

El Govern Grec bloqueja la sortida dels vaixells de la Segona Flotilla de la Llibertat sota la pressió de l'Estat d'Israel i la complicitat de l'Estat espanyol i d'altres.

El vaixell espanyol "Gernika" està envoltat i immobilitzat per la policia grega al port de Kolimpary a Creta.

Des de Rumb a Gaza- Catalunya volem expressar la nostra més absoluta i rotunda condemna per aquesta acció completament ilegal, arbitraria i injusta, que no té cap fonament jurídic, ni d'acord a la legislació grega ni segons el dret comunitari i internacional.

L'ordre del Govern grec vulnera a més l'Acord de Schengen que consagra la lliure circulació de persones dels estats membres de la unió europea adscrits a aquest tractat, entre els quals hi figuren Espanya i Grècia.

Volem expressar la nostra més absoluta i rotunda condemna per aquesta acció completament ilegal, arbitraria i injusta, que no té cap fonament jurídic, ni d'acord a la legislació grega ni segons el dret comunitari i internacional.

Preguem envieu aquest correu a l'ambaixador grec pels nous fets d'aquesta tarda en que els vaixells americà i canadenc han estat aturats sota l'amenaça de les armes a la sortida de ports grecs, i el vaixell espanyol "Gernika" està immobilisat per lanxes guardacostes a Kolimpary, Creta.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

gremb.mad@mfa.gr

Teléfono: 91 564 46 53

Embajada de Grecia, Avenida Doctor Arce, 24 28071 Madrid

A la atención del Excelentísimo Sr. Embajador de la República de Grecia en España:

En el día de hoy, viernes, 1 de julio de 2011, el Gobierno griego ha ordenado inmovilizar a todos los barcos que componen la Segunda Flotilla de la Libertad, cuyo objetivo era navegar hacia las costas de Gaza para romper y poner fin al bloqueo israelí a la Franja de Gaza, un bloqueo calificado como ilegal por la Unión Europea, organización a la que pertenecen los Estados de Grecia y España.

Entre los barcos inmovilizados figura el 'Gernika', el barco de la campaña Rumbo a Gaza en el que viajan 45 personas del Estado español. En la delegación española figuran además el europarlamentario Willy Meyer y las diputadas autonómicas Nekane Pérez y Marina Albiol.

La decisión de las autoridades griegas no está sustentada por ningún fundamento jurídico contemplado en la legislación griega o en el Derecho Comunitario y vulnera el Acuerdo de Schengen sobre libre circulación de personas entre los Estados miembros de la Unión Europea, signatarios de dicho tratado y ente los que figuran los estados griego y español.

La insólita orden del Gobierno griego sólo puede entenderse como una sumisión a las presiones del Estado de Israel, presiones que se han centrado sobre todo en amenazar las relaciones económicas entre ambos países. Con su decisión, y también con la pasividad cuando no abierta complicidad de la Unión Europea y los Gobiernos que la componen, el bloqueo a la Franja de Gaza ha llegado hasta las costas de Europa.

Por todo ello le solicitamos que tome todas las medidas a su alcance para instar a su Gobierno a que revoque tan injusta y arbitraria decisión y levante la orden de inmovilización sobre la Segunda Flotilla de la Libertad.

Atentamente,

(Nombre y apellidos)

El vaixell de Rumbo a Gaza, el ‘Gernika’

2011-07-01T01:21:00.000-07:00

Preguem acció i difusió urgent.

Acompanyem nota de premsa que hem fet pública avui, en la que observareu els problemes que s'està trobant la Flotilla de la Llibertat i a més, a continuació ens referim concretament al vaixell d'ací.

El vaixell de Rumbo a Gaza, el ‘Gernika’, està patint tot tipus d’entrebancs i intervencions administratives per part de les autoritats de Grècia. Aquest assetjament burocràtic no té cap mena de fonament jurídic i vulnera l’Acord de Schengen, que consagra la llibertat de moviment de les persones ciutadanes dels Estats de la Unió Europea als països adherits a aquest tractat, entre els que figuren els estats espanyol i grec.

L’únic motiu que se’ns ocorre per aquest assetjament és la complicitat del Govern grec amb l’Estat d’Israel per impedir que la Segona Flotilla de la Llibertat, una campanya no violenta i emparada pel Dret Internacional, salpi amb l’objectiu de trencar i posar fi al bloqueig il·legal a la Franja de Gaza.

Per això, et demanem que copiïs i enganxis el següent escrit i l’enviïs a l’Ambaixada de Grècia a Espanya per correu electrònic o bé truquis per telèfon per demanar que aturin els entrebancs i intervencions burocràtiques al ‘Gernika’ i a les persones que s’hi embarcaran.

Salutacions solidàries.

------------------------------------------------------------------------------------------

gremb.mad@mfa.gr

Teléfono: 91 564 46 53

Embajada de Grecia, Avenida Doctor Arce, 24

28071 Madrid

A la atención del Excelentísimo Sr. Embajador de la República de Grecia en España:

Como sin duda ya estará al corriente, el barco 'Gernika', participante en la Segunda Flotilla de la Libertad y perteneciente a la Campaña del Estado español Rumbo a Gaza, se encuentra anclado en un puerto de Grecia, a la espera de zarpar con el resto de la expedición para romper y poner fin al bloqueo a la Franja de Gaza. En él viajará un grupo de 45 activistas de nacionalidad española.

Desde hace unos días, el 'Gernika' está siendo sometido a una serie de intervenciones administrativas por parte de las autoridades portuarias griegas que exceden los procedimientos habituales y dificultan los preparativos para zarpar. Estas intervenciones son más extrañas si cabe, si tenemos en cuenta que la nave cumple con todos los requisitos legales y administrativos exigidos por el ordenamiento jurídico griego.

Por estas razones, y en virtud del Acuerdo de Schengen que consagra la libertad de movimientos de todas las personas ciudadanas de los Estados de la Unión Europea adheridos a dicho tratado -entre ellos Grecia y España- le pido que tome todas las medidas a su alcance para instar al Gobierno de Grecia a que respete el derecho a la libre circulación que ampara a las personas con ciudadanía española en territorio heleno, cesando por completo cualquier tipo de acoso burocrático o administrativo.

En caso de que existiera algún obstáculo legal para la puesta en práctica de estas intervenciones administrativas, le pido que con carácter inmediato recabe información sobre dichos óbices y los principios jurídicos y reglamentarios que los fundamentan y que ponga esa información a disposición de las personas que viajan en el 'Gernika'.

Agradeciéndole de antemano la atención prestada y en el convencimiento de que sin duda apoyará estas legítimas peticiones de ciudadanos y ciudadanas que tan hospitalariamente acogen a la legación que usted encabeza, reciba un sincero saludo

(Nombre y apellidos).

--
Rumbo a Gaza Catalunya

organitzacionsrag.cat@gmail.com
Maria del Mar Fernandez
+34 671 00 20 15

premsa.ragcat@gmail.com
Alba Puiggener
+34 656 885 179

www.rumboagaza.org

Rumbo a Gaza

2011-06-29T12:29:00.001-07:00

Companyes, companys, amics, amigues,

La Campanya de la Segona Flotilla de la Llibertat -Seguim sent humans es troba en la fase final. Aquesta setmana, entre dijous i divendres, està previst que tots els vaixells que composen la Flotilla es trobin en aigües internacionals per posar rumb a Gaza.

Però les pressions d'Israel i Estats Units estan fent efecte, i les traves burocràtiques,amenaces i sabotatges que s'estan patint han provocat un retard en la sortida prevista, i un augment de les despeses previstes que estan deixant els fons recaptats durant la campanya de sensibilització sota mínims.

En aquests moments, hi ha seriosos problemes per poder comprar el gasoil necessari per fer el viatge de tornada des de Gaza, el que posa en perill tota la feina feta fins ara.

Necessitem urgentment la vostra aportació solidària.

Les companyes i companys que han de viatjar en els vaixells estan posant molt de la seva part, potser fins i tot la vida. Nosaltres, des d'aquí, podem fer petits gestos individuals que, sumats, permetran que la nostra solidaritat li arribi a la gent de Gaza.
I ho farem, perquè a Catalunya som un poble solidari amb els pobles oprimits del món, com el poble palestí.

Un simple gest: Aportem cadascú 5 € per comprar el gasoil que posarà el vaixell “Gernika” Rumb a Gaza.

Ajut econòmic:
BIC/SWIFT: CLPEES2M – IBAN: ES17

CCC: 3035 0395 16 3950002133

Transferència segura per internet via Paypal

https://www.paypal.com/es/cgi-bin/webscr?cmd=_flow&SESSION=pXVLOj4BRk5WRwpEp72JK-8bAmDfji2q0ldzORLFonnsRUHuxf4E0628PUe&dispatch=5885d80a13c0db1f8e263663d3faee8deaa77efc63a6eb429928d42bdf5d9d2c

Us enviem tanmateix, alguns reculls de premsa,

http://www.rumboagaza.org/rumbo-a-gaza-pide-a-los-gobiernos-europeos-que-den-un-paso-adelante-para-proteger-a-la-segunda-flotilla/

http://www.publico.es/internacional/384413/los-activistas-controlan-los-barcos-ante-posibles-sabotajes

http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20110627/54177035978/integrantes-de-la-ii-flotilla-piden-a-grecia-que-no-utilice-pretextos-y-permita-la-salida-del.html

http://es.globedia.com/congresistas-eeuu-piden-clinton-proteja-americanos-embarcados-segunda-flotilla

http://www.noticiasdenavarra.com/2011/06/29/politica/estado/los-activistas-de-rumbo-a-gaza-critican-a-exteriores

http://www.diarioinformacion.com/alicante/2011/06/29/rumbo-gaza-conscientes-riesgo-posibilidad-encarcelados/1143424.html

http://www.larioja.com/agencias/20110628/mas-actualidad/mundo/hara-lo-posible-para-evitar_201106282141.html

http://periodismohumano.com/en-conflicto/gaza-otea-el-horizonte-en-busca-de-la-flotilla.html

Com sempre, us demanem també que esteu atents a la pàgina web www.rumboagaza.org,

a Facebook, Catalunya Rumbo a Gaza (pàgina oficial), Rumbo a Gaza (página oficial) i

a Twitter, @CatFlotilla, @rumboagaza .

perquè el moment està arribant.

Salutacions solidàries,

Rumbo a Gaza - Sortida Vaixells

2011-06-25T01:53:00.000-07:00

Companyes i companys,

Com segurament sabreu, la II Flotilla de la Llibertat - Seguim essent humans està a punt de sortir des de ports del Mediterrani per intentar trencar l’il·legal i inhumà bloqueig que Israel manté sobre la Franja palestina de Gaza, ofegant a 1.500.000 de persones, des de ja fa anys. Hi participen unes 1.000 persones de més de 20 països en 14 vaixells, entre ells un de l'estat espanyol, el Gernika, comprat amb l'ajut euro a euro de molts de vosaltres, i a bord del qual viatjaran més de 40 activistes de l'estat espanyol, entre ells 2 de Catalunya, a més d'algunes parlamentàries i parlamentaris, persones del món de la cultura, dels mitjans de comunicació...
Israel, que el 31 de maig de 2010 va matar a 9 activistes civils, desarmats, noviolents a bord del "Mavi Marmara" i en va ferir a 50 (un dels quals encara està en coma), està fent des de fa mesos una intensa campanya contra aquest nou intent de trencar el bloqueig que ja fou trencat el 2008, 5 cops per vaixells del moviment "Free Gaza".

Israel ha fet gestions a NNUU en la persona del seu president Ban Ki moon, trucades de Netanyahu a Zapatero, a Sarkozy i a d'altres caps de govern perquè no deixin sortir els vaixells i amenaces públiques a través dels mitjans de comunicació. També estan fent una campanya d'intoxicació intentant demostrar que l'ajut humanitari es podria enviar a Israel perquè ells el fessin arribar i que a Gaza no hi ha cap crisi humanitària, ocultant naturalment que els pescadors palestins són ferits, morts o segrestats quan surten a més de 3 milles de la costa... Algunes personalitats de renom internacional com son les quatre dónes Premi Nobel de la Pau han enviat un missatge a Ban ki Moon per a que doni suport a la Flotilla

http://www.rumboagaza.org/cuatro-premios-nobel-de-la-paz-apoyan-a-la-flotilla-de-la-libertad/

És per tot aix , perquè sabem que us estimeu Palestina, i voleu com nosaltres que es vegi lliure del bloqueig i de la ocupació, que us demanem , un cop més, el vostre recolzament i la participació en els diferents actes que s'aniran convocant els propers dies, a través d'aquest mateix correu i de la web de www.rumboagaza.org

Ara mateix estem recollint signatures per enviar urgentment una petició a la ministra d’afers exteriors de l’estat espanyol. Si encara no ho heu fet, us preguem que us la mireu i si hi esteu d’acord la signeu.

http://actuable.es/peticiones/dile-trinidad-jimenez-garantice-seguridad-la-proxima

Una abraçada,

Concert ‘Cançons per Palestina’ - 8 d'abril a Bellreguard (La Safor)

2011-04-01T09:28:00.000-07:00

En Bellreguard (La Safor,) el proper dia 8 d'abril varis grups de música valencians actuaran a benefici de la campanya Rumbo a Gaza.

En el concert ‘Cançons per Palestina’ actuarán:
Longuis, Naia, Pep el Botifarra, Miquel Gil, Aspencat, Desgavell, La Raíz, Orxata Sound System y La Gossa Sorda.

Hi haurà Batukada, sopar popular, Grafitis per Palestina y molt més!! T'esperem!!

Obertura de portes: 20.00h.

Lloc: Bellreguard Zona Esportiva

Entrades anticipades per 8 euros en: Llar Juvenil Bellreguard, Fundar (Gandia Jove), Casal Jove Simat i altres.

Entrades en guixeta per 10 euros.

Cançons per Palestina s’emmarca en la campanya Rumbo a Gaza, una iniciativa “de societat civil a societat civil” impulsada per persones de diferents ciutats i pobles de l’estat espanyol que volem manifestar la nostra solidaritat amb la població de la Franja de Gaza d’una manera activa i eficaç, trencant el injust embargament de manté ofegada a la seua població.

Rumbo a Gaza és una iniciativa que neix de la societat civil i que té com a objectius principals trencar el bloqueig de Gaza i conscienciar a la comunitat internacional sobre la precària situació en la que viu la població palestina resident a la Franja. Per aquest motiu els centenars de persones que col·laboren amb Rumbo a Gaza s’han marcat l’objectiu d’aconseguir 2 vaixells. Es preveu que un sigui de càrrega i s’utilitzi per transportar 2.000 tones d’ajuda humanitària a Gaza que s’entregarien a la UNRWA perquè gestione la seva distribució. L’altre vaixell es pretén que albergue a 200 persones representatives de la societat: actors, escriptors, músics, sindicalistes, activistes socials i periodistes. La sortida dels vaixells està prevista per al mes de maig del 2011, conjuntament amb la resta d’embarcacions que formaran la Flotilla de la Llibertat II.

La iniciativa Rumbo a Gaza té tres objectius principals: polític, humanitari i solidari. L’objectiu polític és ajudar a restaurar la legalitat internacional contribuint a l’obertura de les fronteres de Gaza a les persones, al comerç i a les comunicacions i així trencar el bloqueig internacional amb el que Israel sotmet a la població Palestina que resideix a Gaza. L’objectiu humanitari és aportar els mitjans que permetin als habitants de Gaza subsistir per ells mateixos. L’ajuda està centrada en les següents àrees: educació, sanitat i construcció.

*Roda Prensa Rumbo a Gaza*
http://www.youtube.com/watch?v=Af9VO7DOY1A&feature=channel_video_title

DIMECRES 30 DE MARÇ ACTIVITATS FESTES POPULARS I ALTERNATIVES MAGDALENA

2011-03-28T05:49:00.000-07:00

Aquest dimecres 30, des de les 18. 00 de la vesprada al Casal Popular de Castelló (Carrer Amunt/ Alloza) vos convidem a les activitats que organitzem Castelló per Palestina, amb motiu del DIA DE LA TERRA.

17.30 Pareta informativa sobre Palestina.
Recollida de material Campanya Rumbo Gaza "Un quadern, un llapis i 1 €" (http://www.rumboagaza.org/campanas/campana-de-educacion/)

18.00 Jocs Populars per grans i menuts.

19.00 Taller d'iniciació a la Dança del Ventre.

2100 Sopar Àrab (en suport al col·lectiu)

* A partir de les 22h Festa Hortera organitzada pel SEPC i AJPB.

Vos esperem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ACTIVITATS SETMANA CONTRA L'APARTHEID ISRAELIÀ A CASTELLÓ -16-19 DE MARÇ

2011-03-09T03:47:00.000-08:00

Rabeea Eid, membre de l'associació per la Joventut àrab d'Israel "Baladna", impartirà un serie de conferències titulades "Veus de Palestina".

PROGRAMA DEFINITIU A CASTELLÓ

DIMECRES 16

- CONFERÈNCIA UNIVERSITAT JAUME I- 13.30 h-
Saló d'actes del Edifici de Postgrau (PF0008CC)

DIJOUS 17

- CONFERÈNCIA BENICÀSSIM - 19.30h - Saló d'actes biblioteca Municipal.

DIVENDRES 18

- CONFERÈNCIA AL IES RIBALTA - 13 H

- CONFERÈNCIA AL CASAL POPULAR DE CASTELLÓ - 19.30 H

DISSABTE 19

- TROBADA MESQUITA VILARREAL - 17h

**********************

Baladna és una organització de desenvolupament i capacitació per a la joventut palestina a Israel. Aquesta conferència ens donarà l'oportunitat d'escoltar de primera mà les experiències i les dificultats que troben els i les joves palestins/es per desenvolupar la seua carrera acadèmica a Israel. Baladna aspira a dotar a la comunitat àrab d'Israel amb idees, recursos i eines útils per a l'activisme juvenil, a l'hora ofereix a la joventut àrab un punt de trobada en el qual desenvolupar una identitat individual i col·lectiva. Tanmateix, treballa per enfortir i
facilitar l'enteniment i l'aplicació dels principis democràtics i d'igualtat de gènere, pluralisme i tolerància entre els joves àrabs. Tot d'acord amb les discusions i debats sobre la història, la cultura i els problemes dels palestins i palestines a Israel, en els
Territoris Ocupats i en la Diàspora.

http://www.momken.org/baladna/en/aboutus_sp.php

Presentació del llibre: "TEXTOS ANTISIONISTAS" + actuació de REFLECTOR‏

2011-02-27T05:05:00.000-08:00

Divendres 4 març al Casal Popular de Castelló.

19 Hores | Presentació del llibre:

"TEXTOS ANTISIONISTAS"

AGUSTÍN VELLOSO, escriptor i professor de la UNED, ens visita per presentar-nos el seu darrer llibre “Textos antisionistas” (La Caida, 2011). Un interessant recull d’escrits al voltant de la situació a Palestina i la denúncia de la propaganda sionista que invaeix els mitjans de comunicació occidentals. Més info: www.lacaida.org

22 Hores | Presentació del llibre:

REFLECTOR

Projecte musical del prolífic DSM (membre de l’editorial La Caida). Cançons senzilles, pop melòdic i polític, sonant a coses que van de Nacha Pop a Amusement Parks on Fire. Tot acompanyat de projeccions dels darrers viatges de “Castelló per Palestina”, així com de passatges sonors ambientals sobre els que es llegiran textos de poetes palestins.

Més info: www.lacaida.org | www.jamendo.com/es/artist/reflector.madrid

*Després de la xerrada hi haurà sopar vegeta a preus populars.

Organitza: Castelló per Palestina i Distri Comú.

COMUNICAT DAVANT LA VISITA DE SIMON PERES

2011-02-17T09:05:00.000-08:00

"CAL CASTIGAR ALS CRIMINALS VIUS"

"Cal castigar als criminals vius. Els demane que facen tot el possible perquè se'ls aplique el càstig just a aquests criminals".

Poques persones manifestarien el seu desacord davant aquestes declaracions que feien referència a la persecució dels criminals nazis que encara romanen amb vida, subratllant també el perill intrínsec que suposen els "règims fanàtics que ignoren la Carta de les Nacions Unides".

Aquestes paraules van ser pronunciades per l'actual President de l'Estat d'Israel, Simon Peres en una sessió especial del Bundestag [parlament federal alemany] el 27 de gener de 2010.

Simon Peres va arribar amb 13 anys a Palestina procedent de l'actual Bielorusia i deu anys després, en 1941, va començar a militar en l'organització paramilitar sionista Hagana, on prompte va assolir importants responsabilitats, entre elles les de reclutament i adquisició d'armes per al grup. La Hagana, al costat del Irgun i la Banda Stern, van anar els tres grups paramilitars que abans de la creació de l'Estat d'Israel van sembrar el terror en les poblacions palestines, assassinat civils, destruint cases i expulsant a l'exili a poblacions senceres.

Des de llavors fins als nostres dies Simon Peres ha anat ocupant llocs de responsabilitat participant en la creació en Nes Tziona del centre d'investigacions bacteriològiques amb fins bèl·liques –que encara existeix- i a l'aixecament a mitjan els 60 i amb ajuda de França de la primera central nuclear israelià en Dimona establint el programa d'armes nuclears de l'Estat d'Israel.

Simón Peres és també considerat com el pare de les colònies israelianes en els Territoris Ocupats de Cisjordània i la Franja de Gaza: en 1974 va promoure i va fundar la primera colònia israeliana, Kdumim, en ple cor de Cisjordània.

Sota el seu mandat es van efectuar diferents operacions militars com l'operació “Puny de Ferro” en els territoris del sud-est libanès, ocupats en aqueix moment per Israel, violant les ordres del Consell de Seguretat de l'ONU.

Després de rebre el Premie Nobel al costat de Rabin i Arafat, en 1994, Peres, com canceller de Sharon va continuar amb les polítiques repressives cap al poble palestí i amb la colonització israeliana de Palestina.

Com Primer Ministre i titular de Defensa, va anar el màxim responsable del bombardeig israelià en Qana (Líban) el 18 d'abril de 1996, en el context de l'operació "Raïms de la ira". Ell va ser qui va ordenar al seu exèrcit bombardejar les instal·lacions de l'ONU on s'havien refugiat centenars de persones. 102 civils i 3 cascos blaus van morir trossejats i carbonitzats en poc més d'una quart d'hora. Va ser un acte deliberat de terror i càstig i l'informe posterior de l'ONU va suggerir que el bombardeig es va realitzar de forma conscient.

Peres també va promoure les matances de palestins durant la Intifada del Aqsa (que va esclatar en 2000) i el cèrcol militar al president Arafat en la Muqata (Ramallah) durant els primers anys de la segona Intifada.

Simon Peres -Vinculat històricament al Partit Laborista –si bé en els últims anys ha pertangut al partit Kadima- va ser designat president d'Israel el 13 de juny de 2007. En aquests anys del seu mandat Israel va portar a terme la brutal agressió contra Gaza iniciada al desembre de 2008 i les conseqüències de la qual i responsabilitats han quedat reflectides en l'Informe Goldstone -van morir prop de 1.400 palestines i palestins- i l'atac contra la Flotilla humanitària que es dirigiria a la franja deGaza en 2010.

En dates recents, Peres ha mostrat obertament el seu suport -amb paraules i amb armes- a la repressió criminal que el règim dictatorial i agonitzant del seu aliat Hosni Mubarak ha intensificat contra el poble egipci.

Per tot això, la RESCOP (Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina) rebutja i denuncia la presència del màxim dirigent israelià en l'Estat espanyol el 24-25 de Febrer de 2011 en el març de la commemoració dels 25 anys de les relacions diplomàtiques entre l'Estat Espanyol i Israel i reitera el seu compromís amb la lluita contra la impunitat.

En aquest sentit volem recordar el missatge del Relator Especial per als Drets Humans en els Territoris Ocupats palestins, Richard Falk, qui al juny de 2010 demanava amb urgència als governs que implemen la jurisdicció universal i a perseguir als criminals de guerra israelianes en visita o escala en els seus territoris nacionals. La RESCOP denuncia la situació d'ocupació, colonització, annexió, neteja ètnica i apartheid que Israel, amb el suport dels governs occidentals, segueix implementant sobre el poble palestí. Mentre aquests parlen de drets humans i respecte al dret internacional, els seus actes avalen les polítiques colonials d'Israel. Entre aquests actes destacar la recepció amb honors d'estat a representants governamentals que cometen crims de lesa humanitat, com Simon Peres, acte que no contribueix, de cap manera, a l'assoliment d'una pau justa i sostenible en la regió.

Els criminals vius han de ser perseguits allà on es troben. Només un procés fonamentat en els drets humans, en la legalitat internacional i en la justícia universal, pot canalitzar el conflicte cap al camí d'una solució justa en la regió. Mentre açò no es produïsca, seguirem impulsant la campanya pel boicot, les desinversions i sancions (BDS) contra l'entitat sionista i vam exigir a les autoritats de l'Estat espanyol i de tota la Unió Europea la ruptura de tot tipus de relacions amb l'Estat d'Israel.

Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina

BDS- Carta a Josep Carreras

2011-02-14T14:16:00.000-08:00

Estimat Josep Carreras:

La notícia del seu concert a Israel el proper mes de març ens ha produït una gran tristesa.

És possible que vostè no conegui les greus violacions del Dret Internacional i dels Drets Humans que Israel comet des de fa més de 60 anys en contra de la població palestina. Un dels exemples més recents d’aquestes violacions va ser el brutal atac a la franja de Gaza en 2008-2009, durant el qual Israel va cometre crims de guerra i contra la humanitat, tal com detalla l’informe que el jutge sud-africà Richard Goldstone va elaborar per a la ONU el 2009.

El 1948-1949 el naixent Estat jueu va dur a terme una neteja ètnica que va convertir a més de 750.000 palestins en refugiats. Des d’aleshores, el règim israelià nega les llibertats i els drets bàsics al conjunt de la població palestina: la resident a Israel, la dels Territoris Ocupats el 1967 i la refugiada. La població autòctona de Palestina –àrabs cristians, drusos i musulmans– ha patit des de llavors l’ocupació, la colonització de les seves terres i l’apartheid. Des de 2002, l'Estat jueu construeix un mur de separació en territori ocupat (Jerusalem Est i Cisjordània), que va ser declarat il·legal el 2004 en un informe de la Cort Internacional de Justícia.

Una altra de les tragèdies del poble palestí és el bloqueig econòmic que Israel imposa als 1,5 milions d’habitants de la Franja de Gaza, especialment des de 2007. L'ONG Amnistia Internacional ha declarat en innombrables ocasions que el bloqueig és il·legal, i que aquest "ha portat a la població de Gaza a la desocupació, la pobresa i la dependència de les agències d’ajuda internacional per la seva simple supervivència". Segons un estudi publicat el 2010 per diverses ONG internacionals, el 80% de la població de Gaza depèn de l’ajuda internacional i el 61% pateix inseguretat alimentària. Segons el mateix informe, almenys 33 persones malaltes van morir a Gaza des de 2009 al negar-los les autoritats ocupants els permisos necessaris per rebre tractament mèdic a Israel. S’estima que són centenars els malalts que han mort a Gaza des de l’inici del bloqueig, mentre esperaven un permís que mai va arribar. Vosté, que ha patit una greu malaltia com la leucèmia i l'ha vençuda, sap millor que ningú que rebre un tractament mèdic a temps pot marcar la diferència entre la vida i la mort; un tractament mèdic que Israel nega a les malaltes i malalts de Gaza.

Després de la criminal ofensiva sobre Gaza el 2008-2009 i l’atac a la Flotilla de la Llibertat el 2010 -en què 9 ciutadans turcs van ser assassinats per l’Exèrcit hebreu en aigües internacionals-, Israel ha redoblat els seus esforços per presentar-se davant el món com una democràcia liberal i oberta. L’art, l’esport i la cultura tenen un paper clau en aquesta campanya d’imatge. Els ambaixadors culturals de facto de l'Estat jueu -ja sigui l'Orquestra Filharmònica d'Israel o el Maccabi de Tel Aviv- no es poden veure com ens "innocents" deslligats del que representen; ells sustenten l’apartheid tant com l’exèrcit. Igualment els artistes "convidats" a Israel -com podria ser el seu cas el mes de març- contribueixen a la "normalització" de l'Estat infractor.

El 2004, inspirant-se en el boicot cultural de la Sud-àfrica de l’apartheid, la Campanya Palestina per al Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI) va fer una crida al boicot de les institucions que participen i sostenen l’apartheid israelià. Volem remarcar la importància d’aquesta convocatòria dels artistes i acadèmics palestins, i subratllar la creixent resposta favorable que està obtenint del món de la cultura a nivell internacional, especialment de músics i cineastes. Aquesta Campanya és recolzada per universitats, institucions, esglésies, músics, escriptors i artistes de tot el món, inclòs Israel.

El 1985, un grup de músics com Steve Van Zand, Rubén Blades, Bob Dylan, Herbie Hancock, Ringo Starr, Gil-Scott Heron, Miles Davis, entre altres, es van negar a actuar al festival Sun City de Sud-àfrica perquè fer-ho hauria significat avalar el règim d’apartheid i el seu racisme institucionalitzat.

Diverses personalitats de renom internacional han expressat durant els darrers anys el seu suport al boicot d’Israel: Roger Waters, Desmond Tutu, John Berger, Ken Loach, Eduardo Galeano, Ilan Pappe, Antoni Muntadas, John Greyson, Cornelia Parker, Naomi Klein, Arundhati Roy , Jean-Luc Godard i Brian Eno.

Recentment han cancel·lat les seves actuacions a Israel els següents artistes: Devendra Banhart, Elvis Costello, Carlos Santana, Gil Scott Heron, the Pixies, Vanessa Paradis i La Carrau, entre d'altres. El febrer de 2011, el baríton i baix-baríton alemany Thomas Quasthoff ha anunciat també la cancel·lació de la seva gira per Israel, després de la crida al boicot que li han fet activistes palestins, israelians i internacionals.

El Boicot Acadèmic i Cultural és una forma eficaç de pressió amb una possibilitat real d’aconseguir el canvi de les polítiques contràries al Dret Internacional, tal com va demostrar el cas sud-africà. Queda clar que Israel necessita una legitimitat política i un reconeixement moral que, precisament, la cultura no ha de donar-li.

Per tot el que hem exposat en aquesta carta, li demanem que cancel·li el seu concert a Israel.

Vostè, com a destacada i respectada figura internacional en el món de la música, pot contribuir a l’assoliment de la llibertat, la justícia i la pau justa a Palestina.

Si us plau, no vagi a Israel.

Afectuosament,

Grup pel BDS - Catalunya

Podeu trobar més informació sobre el moviment internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) per Palestina a: www.pacbi.org i www.bdsmovement.net

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL SOBRE GAZA "MIND THE STRIP"

2011-02-09T01:49:00.001-08:00

DISSABTE 12 DE FEBRER A LES 12 H

Casa de la Cultura de Castellón. C/ Antonio Maura 4

INTERVENEN:

Ayman Qwaider. Gazauí i estudiant del Master de la Pau a la UJI. Parlarà en primera persona de la situació de bloquieg que viu Gaza.

Irene, Lluis i Anna, membres del Col·lectiu Castelló Per Palestina. Contaran la Campanya de BDS (Boicot, desinversions i sancions a L'Estat D'Israel) i Rumbo a Gaza.

Mind the Strip és un documental realitzat per tal de donar a conèixer la història d’Ayman Qwaider –estudiant palestí de Gaza− i les dificultats que es va trobar superar el bloqueig de les fronteres de Gaza a fi de cursar els seus estudis a Espanya. No és gens comú que l’estudiantat aconsegueixi sortir de l’assetjada Franja de Gaza per realitzar estudis superiors a l’estranger. Ayman es va trobar amb nombrosos obstacles per aconseguir el seu objectiu i estudiar un màster a Espanya. Després d’un esgotador treball, d’haver contactat amb tota aquella persona que escoltés la seva història i d’una exhaustiva campanya mediàtica, obtingué l’anhelat permís de trànsit d’Israel per poder eixir de la Franja i viatjar fins Castelló, on ha realitzat a la Universitat Jaume I el Màster Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament .

Rebuig al conveni entre la Pompeu Fabra i l'Interdisciplinary Center de Herzliya, Israel.

2011-01-26T01:46:00.000-08:00

La Comissió Universitària Catalana per Palestina rebutja la possible signatura d’un conveni entre la Universitat Pompeu Fabra i la Interdisciplinary Center de Herzliya (Israel), i, convida a tothom a mostrar el seu rebuig enviant el següent text a sindica@upf.edu Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla uri@upf.edu Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla i trucant a l’àrea de relacions Internacionals de la UPF (93-542 20 60).

Benvolgudes/ts

M’agradaria mostrar el meu total rebuig i vergonya aliena pel fet que aquest dimecres 26 de gener el Consell de Govern de la UPF (Universitat Pompeu Fabra) firmarà un conveni amb la Interdisciplinary Center de Herzliya (Israel) per realitzar intercanvis d’estudiants. Una de les institucions que formen part d’aquest centre és el International Institute for Counter-Terrorism, una institució acadèmica al servei dels interessos militars.
http://www.ict.org.il/Home/tabid/278/Default.aspx

Al document “The Complicity of Israeli Academic Institutions in Occupation of Palestinian Territories” es detallen les relacions d’aquest centre amb l’exèrcit israelià[1]. Així mateix, a la seva pàgina web pot trobar-se una declaració on afirma que els 1,400 morts surant el criminal atac a Gaza de desembre 200 no eren civils i que els palestins “van fer tot el possible per a maximitzar el grau d’exposició de la població civil de Gaza als combats”[2]. Una afirmació que en vista als resultats de l’Informe Goldstone per a Nacions Unides només pot ser qualificada de repugnant.

Israel és un estat creat per la força en terra aliena, en la seva constitució no figuren ni tant sols els límits d’aquest estat, i dia rere dia està usurpant més i més territori als legítims habitants de la zona, practicant un continu genocidi i neteja ètnica.
La Franja de Gaza està patint un criminal bloqueig declarat IL·LEGAL per la comunitat internacional. El tancament total de les fronteres de Gaza, impedeix encara a dia d’avui les possibilitats de reconstrucció, subministrament i desenvolupament del territori palestí. El relator especial de Nacions Unides sobre la situació dels Drets Humans als territoris ocupats, ha senyalat com el bloqueig impedeix l’entrada de materials per la reconstrucció. Ha denunciat també les restriccions del subministrament energètic i les greus conseqüències econòmiques que comporta i ha denunciat la política de construcció del mur subterrani per destruir la xarxa de túnels que actualment serveixen de salvavides humanitari davant el bloqueig.

Això passa a Gaza, però Cisjordània segueix sota la ocupació, separada per un mur que separa a la població palestina de les seves terres, de les seves famílies i està totalment fragmentada per nombrosos controls militars interns i colònies. Avui en dia hi ha més de 4,5 milions de refugiats palestins i la població palestina que viu a Israel pateix una forta discriminació social.

És en el mes de maig de 2010 quan prop de 750 persones de més de 40 països del món aconsegueixen organitzar-se en l’acció directa amb més repercussió en els últims 30 anys amb l’objectiu de trencar novament el bloqueig que pateix Gaza; La Flotilla de la Llibertat. Sis vaixells amb més de deu mil tonelades d’ajut humanitari i carregat de cooperants van entrar al mar amb l’objectiu de reunir-se en aigües internacionals i navegar de manera conjunta cap a Gaza.A la matinada del 31 de maig, la Flotilla de la Llibertat va ser atacada EN AIGÜES INTERNACIONALS per Israel amb el resultat de 9 morts i més de 50 ferits de diversa consideració. Aquest atac ha sigut el detonant d’una condemna mundial a l’Estat d’Israel i l’evidència davant de tot el món de la necessitat de seguir actuant contra la impunitat israeliana i en solidaritat amb els legítims drets del poble palestí.

Reprodueixo el punt 182 de l’Informe de les Nacions Unides sobre l’atac a la Flotilla (http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G10/177/75/PDF/G1017775.pdf?OpenElement)
182. A més de les violacions de les normes internacionals de drets humans establertes, la Missió considera que les mateixes circumstàncies fàctiques proporcionen proves prima facie de que els persones protegides van patir violacions del dret internacional humanitari comeses per les forces israelianes durant la interceptació,la qual va incloure entre altres coses, l’assassinat deliberat, la tortura o els tractes inhumans i que causaren deliberadament grans patiments o atemptaren greument contra la seva integritat física o salut, segons els termes de l’article 147 del IV Conveni de Ginebra.

M’agradaria pensar que ignoraven la naturalesa de l’estat d’Israel i per això secunden aquest pacte amb un centre que recolza l’exèrcit genocida d’Israel, o sigui que ara que tenen coneixements de la situació real a Palestina JA NO TENEN EXCUSA PER TAL BARBARITAT DE CONVENI.

Esperant que rectifiquin a temps.

Demanem el Boicot a l'equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv

2011-01-19T09:16:00.000-08:00

Els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.
Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.

Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.

Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.

És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.

En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:

1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.

Signen:

Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina

Mira també:
http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/229
http://www.aturemlaguerra.org/

En suport del dret internacional

2010-12-29T05:04:00.000-08:00

En el context global de la, anomenada, "lluita contra el terrorisme" els poders fàctics utilitzant als governs occidentals, com a mers titelles a la seva mercè, calumnien i acusen a tota aquella persona que s'oposi a les seves idees i les seves accions. No importa si aquestes persones exerceixen la seva oposició utilitzant la jurisdicció internacional, emparant-se en la legalitat internacional vigent, els governs occidentals, fidels als interessos de la política dissenyada des de Washington, duen a terme una caça de bruixes remuntant a l'època del Mcarthismo més bast i estricte. No dubtant a canviar les normes i lleis vigents amb l'únic objectiu d'acabar o reduir a la mínima expressió els Drets Humans Universals.

En les últimes setmanes hem assistit a l'intent d'escarni i persecució del grup d'advocats que ha defensat en els últims anys casos com el de la família Couso, com el del bombardeig al barri d'Al-Daraj a Gaza, etc, etc. Objectiu del govern espanyol, seguint les pautes dictades pels que estableixen la política internacional de submissió i destrucció dels pobles que lluiten pel seu alliberament nacional, és anular a aquests advocats, que sobre la base del dret internacional, intenten perseguir i jutjar els culpables de crims de guerra, acabant amb la impunitat que el sistema neoliberal, mitjançant la complicitat dels seus governs, els atorga i defensant les víctimes, a qui, aquests governs pretenen invisibilitzar.

La RESCOP vol mostrar la seva solidaritat amb els advocats injustament tractats i atacats per diferents mitjans de comunicació i pel govern espanyol. Mostra el seu suport incondicional tant a ells com a totes les persones que continuen lluitant pel compliment dels drets humans i de la legislació internacional vigent.

Així mateix, la RESCOP mostra el seu rebuig a les polítiques seguidistes del govern espanyol, considerant que els fan còmplices dels crims de guerra que els esmentats advocats pretenen jutjar.

Finalment la RESCOP mostra el seu suport i solidaritat a totes les víctimes de crims de guerra ia tots els pobles que lluiten pel seu dret a l'autodeterminació ia l'alliberament nacional.

RESCOP(*)9-Dic-2010

ORGANIZACIONES RED

1 Asociación Al Quds, (Málaga)
2 Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid)
3 Asociación Paz Ahora
4 Asociación Paz con Dignidad
5 Castelló per Palestina
6 Coordinadora de apoyo a Palestina rioja (La rioja)
7 CSCA (Comité de Solidaridad con la Causa Árabe)
8 Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid)
9 Grupo de ONGs por Palestina (Plataforma 2015 y Más y Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos – España) + ACSUR
10 Interpueblos (Cantabria)
11 Izquierda Anticapitalista
12 Komite Internazionalistak (Euskadi)
13 MEWANDO (Euskadi )
14 Mujeres por la Paz - Acción solidaria con Palestina (Canarias)
15 Palestinarik Elkartasuna (Euskadi)
16 Plataforma Palestina Ibiza
17 Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla)
18 Red de Jóvenes Palestinos
19 Red de Judíos Antisionistas - IJAN
20 REMCODE
21 Sodepau
22 Sodepaz
23 Sodepaz Balamil - Valladolid
24 Taula Per Palestina (Baleares)
25 Xarxa d’enllaÇ amb Palestina (Barcelona)
26 Xarxa Solidaridad Palestina (Valencia)

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA "RUMBO A GAZA"

2010-11-23T01:19:00.000-08:00

DIUMENGE 28 DE NOVEMBRE A LES 19.30h al Casal Popular de Castelló, C/ Amunt, 167

Intervindran:
Laura Arau, de la iniciativa popular “Rumbo a Gaza”.
Ayman Qwaider, de Gaza, estudiant del Màster de la Pau a la UJI

Rumbo a Gaza és una iniciativa solidària de la societat civil que té l'objectiu d'enviar dos vaixells carregats amb ajuda humanitària a Gaza a la primavera de 2011. Després de l'atac a la Flotilla de la Llibertat, un grup de persones i organitzacions sumem esforços per a continuar denunciant la situació a la qual Israel sotmet la població palestina.

www.rumboagaza.org

Organitza: Castelló Per Palesttina

Solidaritat amb el poble Saharauí

2010-11-23T01:17:00.000-08:00

Fruit d'un procés de descolonització inconclús, el poble saharauí viu des de fa 35 anys una situació de gran injustícia i de violació contínua dels drets humans i de les llibertats fonamentals a mans de les autoritats marroquines. Poble minat i dividit per un gran mur que s'estén físicament al llarg de 2.720 km. i amb més de 20.000 km de filferro espinós. El Mur de la Vergonya (com tants altres) compta amb un fort dispositiu militar, l'exercit marroquí impedeix que els saharauís refugiats al desert tornen a les seues cases ocupades pel Marroc, separant a famílies senceres, evitant així, que el projecte social comú dels saharauís siga avui en dia possible.

A l'altre costat del mur, en els territoris ocupats, els saharauís que l'any 1975 van decidir no abandonar el seu país, farts de viure sense drets, discriminats, perseguits i maltractats pel Govern del Marroc, des del passat 9 d'octubre van començar a formar un campament de protesta pacífica, alçant la veu per reclamar els mateixos drets socials que gaudeixen els altres habitants del Sàhara Occidental d'origen marroquí: un treball, un habitatge i un accés adequat al sistema sanitari; alhora que també el seu dret a l'autodeterminació. Després de alguns intents frustrats per la forta repressió militar van aconseguir formar el campament de Gdim Izik, als afores d’El Aaiun, amb més de 8.000 haimes i més de 20.000 persones.

Encara que la repressió sobre el campament ha arribat a extrems molt violents, fins aconseguir la dispersió total, la comunitat internacional no ha donat resposta ni tan sols s'ha pronunciat al respecte. L'estat espanyol, que té un deute històric amb el poble saharauí, mira cap altre costat sense condemnar la massacre i repressió d'aquest poble, especialment aquestos dies que els saharauís dels territoris ocupats sofreixen la sistemàtica violació dels drets humans. La Unió Europea està deixant ben clar el posicionament davant el conflicte, posant per davant els negocis amb el Marroc, i donant prioritat al benefici econòmic sobre el social.

Aquests són els poders que ens governen a tots i totes. El seu silenci és consentiment.

És per això que des de diferents associacions i col·lectius que funcionem dins del Casal Popular de Castelló alcem la veu per recolzar la lluita del poble saharauí pel dret l'autodeterminació i exigim una resposta contundent davant la vulneració dels drets humans fonamentals que estos pobles minoritzats pateixen constantment. És necessari retornar als saharauís lo que és d'ells, les seues terres que els pertanyen legítimament, per tal de que puguen construir des d'elles el seu propi projecte social, dignificant així a aquest poble ocupat, violentat, oprimit i esclau d'un poder mundial econòmic que oblida a l'ésser humà com a pilar fonamental del nostre món.

Castelló a 15 de Novembre de 2010.

Signa aquest manifest:
Casal Popular de Castelló
Castelló per Palestina

RUMBO A GAZA

2010-10-18T09:03:00.001-07:00

Rumbo a Gaza es una iniciativa nacida desde la sociedad civil que tiene por objetivo el conocer la realidad cotidiana que la población de Gaza vive en primera persona. Para ello nos marcamos el objetivo de conseguir 2 barcos que puedan albergar a 200 personas y 2.000 toneladas de ayuda humanitaria, que será entregada a la UNRWA a nuestra llegada a Gaza para que gestione su distribución. Entre las personas que ya se han comprometido a acompañarnos en esta travesía se encuentran actores, periodistas, escritores, músicos, sindicalistas y activistas sociales que con su presencia, se comprometen a denunciar la insostenible situación a la que está sometida la población de la franja de Gaza.

¿Como participar?

Sin duda alguna “Rumbo a Gaza” necesita de todos los apoyos que pueda encontrar. La idea inicial es comprar dos barcos que puedan salir de un puerto español con destino a Gaza. Para alcanzar este objetivo es necesario el compromiso de un sector amplio de la sociedad, que a través de donaciones, lo hagan posible. Para hacer estas donaciones se ha habilitado un numero de cuenta, BIC/SWIFT: CLPEES2M – IBAN: ES17 – CCC: 3035 0395 16 3950002133, en el cual hacer los ingresos con el concepto apoyo Campaña Rumbo a Gaza.

También se habilitarán diferentes tipos de “bonos de apoyo” para colaborar en la compra del material que pretendemos llevar a los barcos y que en breve se colocaran en esta pagina web. Desde el mes de octubre y hasta el mes de mayo de 2011 se desarrollaran diferentes campañas y actividades con el objetivo de apoyar a la población palestina y a su vez, la campaña Rumbo a Gaza. Todas estas campañas de sensibilización y las actividades puntuales que se programen serán difundidas en esta web. También se puede participar de manera mas activa integrándose o apoyando a los grupos de trabajo que se han formado en las diferentes ciudades y con los que a través del e-mail colabora@rumboagaza.org puedes contactar.

Comunicado de la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina en solidaridad con las activistas del Circo Price

2010-10-18T08:37:00.000-07:00

RESCOP, 15 de Octubre 2010

Las organizaciones que formamos parte de la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina del estado español queremos expresar nuestro apoyo a las activistas imputadas en el juicio y cuestionamos el proceso llevado a cabo contra estas personas, que realizaron una acción de boicot a un foro empresarial con participación de altos cargos de empresas tecnológicas israelíes y otros cargos representativos, dentro del marco de la campaña BDS (Boicot, Desinversiones y Sanciones) contra el Estado de Israel.

www.causapalestina.org

La Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, estructura creada en el año 2005 y compuesta por 28 asociaciones, colectivos y organizaciones no gubernamentales de solidaridad con Palestina de todo el Estado español, queremos expresar nuestro apoyo a las activistas imputadas en el juicio y cuestionamos el proceso llevado a cabo contra estas personas, que realizaron una acción de boicot a un foro empresarial con participación de altos cargos de empresas tecnológicas israelíes y otros cargos representativos, dentro del marco de la campaña BDS (Boicot, Desinversiones y Sanciones) contra el Estado de Israel. En el mismo sentido apoyamos a los activistas franceses e internacionales, incriminados en sus respectivos países.
Esta acción no es fruto, por tanto, de la casualidad, ni mucho menos es un acto aislado, sino que es parte de una campaña internacional que, ante la pasividad y connivencia política a nivel mundial con la ocupación israelí de Palestina, pretende ofrecer respuestas desde la sociedad civil.

Así, la campaña BDS nació en 2005 el seno de la sociedad que sufre esa terrible y deshumanizante ocupación, la palestina, tomando como referente el modelo de boicot a otro régimen de apartheid, tan próximo en su filosofía como en sus prácticas al israelí, el sudafricano. En Sudáfrica fueron necesarios más de 40 años y muchas luchas para que el movimiento antiapartheid internacional a través del boicot en sus diferentes vertientes se extendiera por la sociedad y que ciudadanos, empresas y estados de todo el mundo retiraran su apoyo a ese siniestro proceso, permitiendo el final del Apartheid. Posteriormente toda persona o estado que se consideraba civilizado tuvo que reconocer que apoyar a Sudáfrica fue un tremendo error.

El objetivo fundamental de la presente campaña es el mismo, acabar con una ocupación que marcha campante desde hace más de 62 años, incumpliendo con absoluta impunidad todo el elenco de leyes, tratados y normas del Derecho Internacional (Resoluciones de Naciones Unidas, Cuarta Convención de Ginebra, el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, la Convención Contra la Tortura y Otros Tratos Crueles, Inhumanos o Degradantes o la sentencia del Tribunal de la Haya contra el Muro, entre otros), privando del disfrute de cualquier derecho a los habitantes originarios de ese territorio, la población palestina. Los estados occidentales, como el estado español han ofrecido y, cada vez más, ofrecen su apoyo incondicional a Israel y su proyecto colonial, con acuerdos y relaciones a todos los niveles, mientras con Palestina son de carácter fundamentalmente humanitarias.
Un ejemplo claro de toda esta locura es que mientras nueve personas van a ser juzgadas por una acción de desobediencia civil no violenta en el Circo Price, el ex ministro de Defensa Benjamín Ben-Eliezer y seis militares israelíes que habían sido denunciados por crímenes de guerra, por el asesinato de 14 civiles palestinos, 11 de ellos niños, cometidos en ataques a la franja de Gaza en julio de 2002, donde otras 150 personas resultaron heridas, habiendo sido admitida a trámite la querella por parte de la Audiencia Nacional, finalmente se ven exonerados, porque la presión pública de la diplomacia israelí acabó de manera sorprendente modificando la Legislación Universal en el Estado español, limitándola a casos en que personas de origen español se encuentren implicadas.

La campaña BDS de la que se cumplieron el 9 de julio cinco años, es una campaña absolutamente legítima, ética y moral, tanto en sus fines, que ya hemos explicado, como en sus medios, que se basan en la información, la difusión, la coordinación y la acción, en todo caso bajo parámetros no violentos, contra elementos políticos, económicos, culturales, deportivos, académicos, que tratan de fortalecer la estructura política y económica de la ocupación, vender la imagen de Israel como país ejemplar, abierto, multicultural, única democracia del Medio Oriente, normalizando su actuación y por ende obviando que agrede sistemáticamente, aísla, roba territorios, aplica un sistema de apartheid y coloniza los Territorios Palestinos Ocupados y a su población, así como la de algunos países árabes vecinos. Las dos últimos ejemplos de impunidad, la Operación Plomo Fundido, que desoló a finales de 2008 y principios de 2009 la Franja de Gaza asesinando a 1.400 personas, y que continúa pese a todo bloqueada y cerrada al mundo, y el ataque a la Flotilla de la Libertad con el asesinato de una decena de activistas internacionales son solo un ejemplo más.
Así aprovechamos este momento, tras cinco años de campaña, para volver a llamar al boicot a Israel como elemento central de lucha contra la ocupación, junto y en apoyo a los compañeros y las compañeras inculpadas de manera absolutamente arbitraria por una justicia que se niega a juzgar a los criminales y que al tiempo incrimina a las personas que de forma no violenta defienden los derechos humanos.

Los ejes de la campaña incluyen:

Boicot institucional con la petición del fin a las relaciones militares entre España e Israel, la entrada de Israel en la OCDE o las relaciones preferenciales con la UE, así como la ruptura de las relaciones institucionales de gobiernos locales, autonómicos y estatales mientras Israel no cumpla el Derecho Internacional. A nivel institucional el gobierno de Bélgica prohibió la exportación de armas a Israel. Países como Mauritania y Qatar decidieron suspender sus relaciones diplomáticas con Israel por la invasión a Gaza, así como algunos países latinoamericanos del ALBA como Cuba, Venezuela, Ecuador o Bolivia. Así mismo, las relaciones de Israel con un socio estratégico de peso en la región como Turquía se han debilitado sustancialmente debido a las últimas acciones israelíes, tanto la invasión a Gaza como el reciente ataque a la Flotilla de la Libertad en aguas internacionales.
Boicot comercial, concentrándolo en aquellos productos que entendemos representan un valor simbólico dentro de la ocupación: Agrecxo, compañía agroexportadora israelí, sobre todo de fruta y verdura, el 60% de la cual procede de las colonias dentro de los Territorios Ocupados Palestinos que entran en la Península a través del puerto de Valencia, Agua Edén Springs que explota los recursos hidrológicos del Golán o H&M que abre tiendas en territorio ocupado, en Jerusalén Oriental. En el plano económico empiezan también a sucederse los éxitos. Un fondo de pensiones estatal noruego vendió sus acciones en Elbit Systems debido a su papel en la construcción del Muro del apartheid, la empresa internacional Veolia tuvo que frenar la construcción del denominado tranvía del apartheid entre las colonias israelíes en los Territorios Palestinos e Israel, debido a la presión y las perdidas a nivel internacional. Varios sindicatos representativos en Canadá, Irlanda, Reino Unido o Sudáfrica han llamado al boicot económico y las desinversiones en Israel. En el estado español una importante empresa de juguetes catalana, la cooperativa Abacus, retiró el juego israelí Rummikub de sus establecimientos.
Boicot cultural a aquellos artistas israelíes que sirven de bandera y portavoz al Israel ocupante, así como evitar la participación de artistas internacionales en Israel legitimando el apartheid, o la sorprendente participación de Israel en el festival Europeo Eurovisión. A nivel cultural el Festival de Cine de Toronto fue boicoteado por haber elegido Tel Aviv como tema en esa edición, una exposición sobre Tel Aviv a realizar en Bruselas tuvo que ser suspendida por las posibles respuestas, el Festival de Edimburgo devolvió una donación económica israelí y más de 400 académicos británicos firmaron una declaración en que se pedía al prestigioso Museo de la Ciencia que cancelara unos talleres en que se trataba de difundir los logros científicos israelíes entre los niños. Además varios artistas han cancelado sus conciertos en Israel por presión de activistas y sus propios seguidores (Leonard Cohen, Elvis Costello, Pixies, Joan Manuel Serrat, etc). Recientemente en el estado español los organizadores del Orgullo Gay excluyeron una caravana israelí enviada por el Ayuntamiento de Tel Aviv. También se han realizado acciones de boicot en Catalunya a la cantante israelí Noa, que este mismo año por presión de los grupos sociales, ha rectificado indicando que se equivocó en sus declaraciones realizadas durante la invasión a Gaza.
Boicot a los equipos deportivos, especialmente al Maccabi de Tel Aviv, y la la selección nacional, que igualmente participan en competiciones europeas y que son otra forma de mostrar la cara amable de la ocupación. A nivel deportivo, la acción más significativa fue la preparada por las organizaciones sociales suecas, que lograron que la eliminatoria de Copa Davis entre Suecia e Israel tuviera que jugarse a puerta cerrada. Varias acciones de boicot deportivo al equipo de baloncesto Maccabi Tel Aviv se han producido en varios países del mundo. En el estado español han destacado las realizadas en los encuentros contra el Barcelona, el Tau Vitoria, el Estudiantes o el Unicaja de Málaga.
Boicot académico, instando a instituciones académicas del estado español a romper las relaciones y vínculos con universidades israelíes. En el plano académico varias universidades de Noruega, Reino Unido, Canadá o EEUU han apoyado el boicot académico y la ruptura de relaciones con aquellas instituciones que no denuncien el apartheid israelí. En el estado español por ejemplo el Gobierno y la Universidad Politécnica de Madrid decidieron excluir a la universidad israelí de Ariel, construida en una colonia, del concurso internacional Decathlon Solar organizado por la citada universidad madrileña.

En el 5º Aniversario del Llamamiento de BDS, reafirmamos nuestro compromiso con los derechos fundamentales del pueblo palestino, recogemos la llamada del Comité Nacional Palestino y exigimos que cualquier solución política debe garantizar los derechos humanos del pueblo palestino, recogidos en la declaración del BDS de 2005, que son, principalmente, el fin de la ocupación y colonización israelí y el cumplimiento del derecho al retorno de los refugiados, tal como recogen múltiples resoluciones de Naciones Unidas desde 1948.

Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina (RESCOP) está formada por:

Asociación Al-Quds de Solidaridad con los Pueblos del Mundo Árabe y ASPA - Asociación Andaluza por la Solidaridad y Paz (Andalucía)
Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid)
Asociación Pro-Derechos Humanos de Andalucía (Andalucía)
Boicot Preventiu (Catalunya)
Comunitat Palestina de Catalunya (Catalunya)
Coordinadora de apoyo a Palestina de Logroño (La Rioja)
Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (Madrid, Asturies)
Ecologistas en Acción (Estatal)
Grupo de ONG por Palestina (Estatal)
INTERPUEBLOS - Comité de Solidaridad con los Pueblos (Cantabria)
Komite Internazionalistak (Euskadi)
MEWANDO (Euskadi)
Movimiento de Solidaridad Internacional (Catalunya)
Mujeres por la Paz - Acción solidaria con Palestina (Canarias)
Paz Ahora (Estatal)
Paz con Dignidad (Estatal)
Plataforma de Solidaridad con Palestina (Andalucía)
Plataforma por Palestina de Ibiza (Illes Balears)
Plataforma de Solidaridad por Palestina de Castellón (Comunidad Valenciana)
Red de Jóvenes Palestinos (Estatal)
Red de Judios Antisionistas (Madrid)
Red Euromediterranea de Cooperación al Desarrollo (Madrid)
Sodepaz (Estatal)
Sodepaz Balamil - Plataforma Solidaria con Palestina de Valladolid (Castilla León)
Sodepau (Catalunya)
Taula per Palestina (Illes Balears)
Xarxa d’Enllaç amb Palestina (Catalunya)
Xarxa de Solidaritat amb Palestina de Valencia (Comunidad Valenciana)

Dilluns 19 juliol 18.30 . Xerrada de Laura Arau, membre de "Cultura Pau i Solidaritat" i activista a la "flotilla de la llibertat". Casal popular

2010-07-14T01:36:00.001-07:00

Dilluns 19 juliol 18.30 XerradaLaura Arau, membre de "Cultura Pau i Solidaritat" i activista a la "flotilla de la llibertat".

2010-07-14T01:36:00.000-07:00

5è ANIVERSARI DE LA CAMPANYA BOICOT, SANCIONS i DESINVERSIONS A L'ESTAT D'ISRAEL (BDS). AHIR SUD-ÀFRICA, AVUI PALESTINA

2010-07-11T12:29:00.000-07:00

5è ANIVERSARI DE LA CAMPANYA BOICOT, SANCIONS i DESINVERSIONS A L'ESTAT D'ISRAEL (BDS). AHIR SUD-ÀFRICA, AVUI PALESTINA

El 9 de juliol de 2005, una coalició de 171 organitzacions de la Societat Civil Palestina va fer una crida per a la posada en marxa d'una campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel fins que aquest compleixi amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans.
En motiu del 5è aniversari del llançament d'aquesta campanya, el Comitè Nacional Palestí (BNC) ens convoca de nou per a l'expansió, difusió i implementació de la campanya a tot l'Estat espanyol.

La comunitat internacional s'ha inhibit de condemnar l'Estat d'Israel pels múltiples abusos i vulneracions del Dret Internacional. Ha permès i és còmplice d'un bloqueig il•legal i salvatge a Gaza que, a dia d'avui, manté la seva població en el que es podria anomenar el major camp de concentració del món. No ha condicionat les seves relacions amb Israel després de l'atac indiscriminat a la Franja de Gaza en els mesos de desembre de 2008 i gener 2009, que va causar 1.400 morts, la majoria dels quals civils i una cinquena part, menors. Tot això malgrat l'informe Goldstone, aprovat per la Comissió de Drets Humans de l'ONU, que va trobar serioses evidències de crims de guerra per part d'Israel a Gaza i la continuació de la política colonial en els Territoris Palestins Ocupats de Cisjordània, amb especial èmfasi en l'expulsió sistemàtica de ciutadans palestins de Jerusalem Est.
El 2009 el parlament espanyol va suprimir de la seva legislació el principi de jurisdicció universal, que fins ara legitimava els tribunals espanyols per a l'enjudiciament de crims contra la humanitat. Fins aquell moment els tribunals espanyols havien admès a tràmit la investigació de crims contra la humanitat comesos per alts càrrecs militars de l'Estat d'Israel, sota la supervisió del ministre de l'Interior israelià, contra la població civil palestina a Gaza. Després d'aquesta modificació, instaurada després de pressions públicament declarades per representants del Govern d'Israel, els tribunals espanyols només estan legitimats per investigar crims comesos contra ciutadans espanyols a Gaza.

Davant d'aquesta situació, la societat civil ha de donar respostes i alternatives a la inhibició i complicitat dels governs. De forma similar a la lluita popular contra l'apartheid. Per això els signants secundem fermament la crida del Comitè Nacional Palestí i ens sumem a la campanya de Boicot, Sancions i Desinversions mentre que Israel no compleixi amb el Dret Internacional. Així mateix fem extensiva aquesta crida, no només a les organitzacions solidàries amb el poble palestí i al moviment antiguerra, sinó també al conjunt de la societat civil.
Aquesta crida es fa extensiva a les organitzacions solidàries amb el poble palestí i / o del moviment antiguerra i també al conjunt de la societat civil
Aquesta crida es concreta en quatre blocs.

1 Boicot instituciona
• Exigim al govern espanyol la paralització de les relacions militars entre l'Estat espanyol i Israel, que inclouen les exportacions, les importacions i la cooperació empresarial, tant en el sector de defensa com en el de seguretat.
• Denunciem i actuarem en accions de protesta davant l'entrada d'Israel a l'OCDE (Organització per al Comerç i el Desenvolupament Econòmics)
• Exigim la ruptura de qualsevol tipus de relació institucional dels nostres governs locals, autonòmics i estatals fins que Israel no compleixi amb el Dret Internacional

2 Boicot comercial
Fem una crida al boicot als productes de les companyies següents:
• Agrexco, responsable principal de la venda de productes, principalment fruites i verdures, un 60% dels quals prové de les colònies en territori ocupat. Dues vegades per setmana atraca al port de València un vaixell amb aquest carregament, que representa més del 80% de les exportacions comercialitzades a l'Estat espanyol.
• Aigua Eden Springs, companyia amb seu en el territori ocupat del Golan sirià, que explota els seus recursos hidrològics i que ara s'està establint a l'Estat espanyol.
• H & M. La companyia H & M obre noves botigues a Israel fins i tot en territori ocupat en la part oriental de Jerusalem. D'aquesta manera H & M viola la seva pròpia declaració de responsabilitat corporativa on es compromet a respectar els drets humans, i per tant es fa còmplice de les pràctiques il•legals de l'estat d'Israel.
• Veolia Environnement. La multinacional francesa és la capçalera del consorci CityPass, un tramvia que uneix Jerusalem Oest amb colònies jueves il•legals com ara Pisgat Ze'ev, French Hill, Neve Ya'akov i Gilo al Jerusalem Est ocupat per Israel. Se l'ha anomenat el tramvia de l'apartheid, ja que prohibeix el transport de la població palestina.

3 Boicot cultural i esportiu
La normalització de l'Estat d'Israel passa per la seva participació en festivals culturals de tot tipus, com a representació de la cara amable d'Israel. El cas més evident, per insòlit, és la participació d'Israel a l'Eurovisió. Ens dirigim al món cultural per instar-lo a la no participació en festivals que es realitzin a l'Estat d'Israel mentre aquest no assumeixi els compromisos amb el dret internacional, de la mateixa manera que establirem contactes amb els artistes israelians per demanar-los que es desvinculin de les polítiques de l'Estat israelià.
Igualment demanarem a les federacions esportives de l'Estat espanyol que vetin les delegacions que participin, en nom de l'Estat israelià, en esdeveniments esportius. D'aquests, alguns són clarament normalitzadors com la participació del Maccabi de Tel Aviv a l'Eurolliga.

4 Boicot acadèmic.
Apel•lem al conjunt de la comunitat acadèmica perquè faci campanyes encaminades a trencar els vincles d'agermanament i cooperació entre les universitats israelianes i les de l'Estat espanyol.
En el 5è aniversari de la Crida de BDS, reafirmem el nostre compromís amb els drets fonamentals del poble palestí, recollim la crida del Comitè Nacional Palestí i exigim que qualsevol solució política garanteixi els drets humans del poble palestí, recollits en la declaració del BDS de 2005 , que són, principalment, la fi de l'ocupació i colonització israeliana i el compliment del dret al retorn dels refugiats, tal com recullen múltiples resolucions de Nacions Unides des de 1948.
Fem del 9 de juliol un dia especial centrat en les accions de desobediència civil com a inici d'un nou cicle en la campanya de Boicot, Sancions i Desinversions, per celebrar els cinc anys del moviment de BDS i per arribar a la major audiència possible!

Castelló a 9 de juliol de 2010

Primeres adhesions:
Plataforma Aturem la Guerra
Comunitat Palestina de Catalunya
Xarxa d'Enllaç amb Palestina
Boicot Preventiu
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Sodepau
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Dones x Dones
En Lluita
Col•lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC)
Celrà x Palestina
Sodepaz
ISM (Catalunya/Valencia)
Salt x Palestina
Comissió Universitària Catalana per Palestina (CUNCAP)
Castelló per Palestina
El dimoni.com
Xarxa de Solidaritat con Palestina (Valencia)
Taula per Palestina de Mallorca
Dones de negre de Mallorca
Palestina Lliure de València
Amb el suport de:
Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP)
Comunidad Palestina de Canarias
Asociación de la Comunidad Palestina en Madrid
Komite Internazionalistak
Palestinarekin Elkartasuna
Sodepaz
Asoc. Alquds de Solidaridad con los Pueblos del Mundo Árabe
CSCA (Comité de Solidaridad con la Causa Árabe)
Ecologistas en Acción
Red de Jóvenes Palestinos
Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla)
Boicotisrael.net
Asociación Paz Ahora
Red MEWANDO (Euskadi)
SODEPAZ-BADAMIL
ASPA. (Asociación Andaluza por la Solidaridad y la Paz)
Plataforma de Solidaridad Ávila por Palestina
Ateneo Republicano de Valladolid
Plataforma Solidaria con Palestina-Valladolid
IJAN-Red de Judíos Antisionistas en España
Ecologistas en Acción
Mujeres por la Paz y Acción Solidaria con Palestina (Canarias)

Petició d'ajuda

2010-06-06T15:12:00.000-07:00

Des de Castelló per Palestina demanem la vostra col·laboració i participació.

Els pròxims dies 8, 9 i 10 del present mes l'EACC projectarà "Mal gest", pel·lícula dirigida per l'israelià Tzahi Grad.

Dintre de la campanya que s'està portant a terme per la població civil internacional, davant la falta de coherència i validesa mostrada pels Organismes Oficials per a imposar sancions a Israel pels seus actes criminals, Castelló per Palestina ha organitzat una acció de protesta davant la porta del EACC per a conscienciar a la persones que acudeixin a veure la pel·lícula que abstenir-se d'assistir a tal projecció és una manera molt vàlida d'expressar la seva voluntat que Israel sigui sancionat per tals actes criminals.
Tal vegada algunes o alguns penseu que aquesta activitat és sols cinema, i que gens té a veure amb la política. No obstant això, nosaltres pensem que, encara que de manera involuntària, programant aquest tipus d'activitats es contribuïx a normalitzar davant l'opinió pública un estat que realment, i com els seus propis actes ho demostren, és un estat criminal, ja que viola de múltiples formes la legalitat internacional.

Col·labora amb nosaltres; Si asseguis la necessitat de demanar sancions contra Israel, acompanya'ns en la porta de l'EACC.

Convocatòria:
C/ Prim (darrere de Plaza Borrull)
Dimarts 8, a les 19:30h
Dimecres 9, a les 21:30h
Dijous 10, a les 19:30h Gràcies.

Desde Castelló per Palestina pedimos vuestra colaboración y participación.

Los próximos días 8, 9 y 10 del presente mes l'EACC proyectará "Mal gesto", película dirigida por el israelí Tzahi Grad.

Dentro de la campaña que se está llevando a cabo por la población civil internacional, ante la falta de coherencia y validez mostrada por los Organismos Oficiales para imponer sanciones a Israel por sus actos criminales, Castelló por Palestina ha organizado una acción de protesta ante la puerta del EACC para concienciar a la personas que acudan a ver la película de que abstenerse de asistir a tal proyección es una manera muy válida de expresar su voluntad de que Israel sea sancionado por tales actos criminales.
Tal vez algunas o algunos penséis que esta actividad es solo cine, y que nada tiene que ver con la política. Sin embargo, nosotras pensamos que, aunque de manera involuntaria, programando este tipo de actividades se contribuye a normalizar ante la opinión pública un estado que realmente, y como sus propios actos lo demuestran, es un estado criminal, puesto que viola de múltiples formas la legalidad internacional.

Colabora con nosotras; Si sientes la necesidad de pedir sanciones contra Israel, acompáñanos en la puerta de l'EACC.

Convocatoria:
C/ Prim (detrás de PLaza Borrull)
Martes 8, a las 19:30h
Miércoles 9, a las 21:30h
Jueves 10, a las 19:30h

Gracias.

Accions per a la setmana

2010-06-06T15:11:00.000-07:00

ACCIONS DE CASTELLÓ PER PALESTINA :

El col•lectiu Castelló per Palestina per tal de què no quede en l’oblit l’atac d’Israel la passada setmana a la “Flota de la llibertat” i per tal de fer que les entitats acadèmiques i culturals de Castelló es plantegen seriosament les relacions que mantenen amb aquest estat han programat distintes accions al llarg de la propera setmana:

- Dilluns 7 de juny una representació del col•lectiu mantindrà una reunió amb el rector en funcions de l’UJI. Desde la comunitat universitària (mitjançant el suport de signatures, correus adreçats a rectorat, ...) es va plantejar la necessitat d’aquesta reunió.
- Dimarts 8, dimecres 9 i dijous 10 de juny (a les 19.30 hores, dimecres a les 21.30 hores), el col•lectiu realitzarà accions de sensibilització a la porta de l’EACC, ja que està programada la projecció de la pel•lícula Mal Gest, del director israelí Tzahi Grad. L’organització ja es va reunir amb l’EACC divendres passat per a explicar la seua posició davant aquest tema.
- De manera generalitzada s’està fent una recollida de signatures. S’ha començat per sol.licitar a l’UJI que trenque les relacions acadèmiques amb Israel fins que aquest estat acomplisca la legislació internacional i acabe amb el bloqueig a Gaza. Les properes setmanes les sol.licituds s’estendran també a altres entitats que representen a Castelló en l’àmbit de la cultura, política, societat, ...

Recordem que:

- L’exèrcit d'Israel va abordar una flota, portadora d’ajuda humanitària, en aigües internacionals, sense contar amb l’autorització del capità de la mateixa, la qual cosa constitueix un acte de pirateria.
- L’exèrcit d'Israel va retenir contra la seva voluntat, a punta de pistola, a 750 internacionals, de més de 40 nacionalitats distintes, la qual cosa constitueix un acte de segrest.
- L’exèrcit d’Israel, va fer ús abusiu de la força en aquest acte de pirateria i segrest, assassinant a 9 persones i causant ferides a més de 60, la qual cosa constitueix una violació dels Drets Humans.
- Aquest no és un fet aïllat. Al llarg dels seus 62 anys de vida, l'Estat d'Israel, fent cas omís de les resolucions de l'ONU i altres organismes internacionals, no ha cessat de practicar una política de colonització, expulsió i neteja ètnica: violació dels drets fonamentals i polítics de la població civil palestina, talls de subministraments hídrics i elèctrics, demolició de cases, tortures, detencions, humiliació, restricció de moviments,… mitjançant infinitat d’estratègies com ara el mur de l’ Apartheid, els controls militars, els assentaments a Cisjordània i Jerusalem (colònies jueves), el bloqueig de Gaza, etc… Tot açò davant el silenci còmplice de la Comunitat Internacional.

Castelló per Palestina considera que no és suficient amb condemnar aquests fets, sinó que s’ha de condemnar i sancionar el responsable i n’és plenament conscient que els actes acadèmics i culturals relacionats amb Israel no fan sinó normalitzar davant l’opinió pública la intolerable postura d’un govern que viola constantment els drets humans.

Acció per demanar a la UJI el boicot acadèmic a Israel

2010-06-05T16:37:00.000-07:00

Després dels darrers atacs perpetrats per l’exèrcit d’Israel contra la flota que transportava ajuda humanitària a la Franja de Gaza, els quals resultaren en l’assassinat de 9 persones internacionals (xifra major segons el mitjà de comunicació) i més de 60 ferits, no podem deixar que els autors continuen impunes.

Per això, com a membres de la Comunitat Universitària, hem de mostrar el nostre rebuig cap a aquesta situació continuada front als i les nostres representants i càrrecs públics.

Com a acció conjunta, podem reenviar el correu que vos incloem més avall a tres destinataris:

- Al rector : rectorat@uji.es

- Al director de la Càtedra Unesco: epd@uji.es

- A la directora de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat: ocds@uji.es

Només cal substituir els punts marcats en roig pels càrrecs que vos indiquem, i enviar-ho als corresponents destinataris. Caldrà que cadascú(na) de nosaltres ho signe amb el nom i el DNI. A l’assumpte del missatge, per evitar que es filtre com a spam, cadascú(na) indicarem el que ens semble oportú.

Davant les accions realitzades per l’exèrcit d’Israel la matinada del 31 de maig, DENUNCIE que:
- L’exèrcit d'Israel va abordar una flota, portadora d’ajuda humanitària, en aigües internacionals, sense comptar amb l’autorització del capità de la mateixa, la qual cosa constitueix un acte de pirateria.

- L’exèrcit d'Israel va retenir contra la seua voluntat, a punta de pistola, a 750 internacionals, de més de 40 nacionalitats distintes, la qual cosa constitueix un acte de segrest.

- L’exèrcit d’Israel va fer ús abusiu de la força en aquest acte de pirateria i segrest, assassinant a 9 persones i ferint-ne a més de 60, la qual cosa constitueix una violació dels Drets Humans.

Per tot això, i considerant que no és suficient amb condemnar els fets, sinó que s’ha de condemnar i sancionar el responsable, com a membre de la Comunitat Universitària sol·licite a ............. de la UJI que es pronuncie públicament en aquest sentit i trenque relacions amb Israel mitjançant el boicot acadèmic fins que:
- Es retire el bloqueig il·legal sobre la Franja de Gaza, establert després d’unes eleccions democràtiques.
- Israel acomplisca la Legislació Internacional.

Ante las acciones llevadas a cabo por el ejército de Israel en la madrugada del 31 de mayo, DENUNCIO que:

- El ejército de Israel abordó una flota, portadora de ayuda humanitaria, en aguas internacionales, sin contar con la autorización del capitán de la misma, lo que constituye un acto de piratería.

- El ejército de Israel retuvo contra su voluntad, a punta de pistola, a 750 internacionales, de más de 40 nacionalidades distintas, lo que constituye un acto de secuestro.

- El ejército de Israel hizo uso abusivo de la fuerza en este acto de piratería y secuestro, asesinando a 9 personas e hiriendo a más de 60, lo que constituye una violación de los Derechos Humanos.

Por todo ello, y considerando que no es suficiente con condenar los hechos, sino que se debe condenar y sancionar al responsable, como miembro de la Comunidad Universitaria solicito a ………… que se pronuncie públicamente en este sentido y rompa relaciones con Israel mediante el boicot académico hasta que:

- Se retire el ilegal bloqueo sobre la Franja de Gaza, establecido tras unas elecciones democráticas.

- Israel cumpla con la Legislación Internacional.

JUNY 2010

10-04-2010 JAFFA

2010-04-12T10:58:00.000-07:00

Ens hem aproximat a la realitat dels territoris del 48. En aquesta ocasio a Jaffa on, a mesura que arribavem des de la carretera fins a la ciutat, hi havia una exposicio abrumadora de banderetes israelianes que mostren la necessitat de reforcar i reafirmar la seua pertinenca a les a questes terres.

Ens hem trobat a Charo, una jove madrilenya molt informada sobre el judaisme, semi adoptada per una familia israeliana que coneix des dels 12 anys. Amb ella hem fet un recorregut per la ciutat, mentre ens feia una aproximacio al pensament i a la forma de viure de la societat israeliana, on els palestins residents tenen una relacio merament funcional. En preguntar-li pel pensament de les noves generacions ens comenta que en els millors dels casos als palestins se'ls ignora, se'ls tem o, en el seu defecte se'ls desprecia.

En general, existeix una dificultat per a desmantellar el pensament col.lectiu de pertinenca a la terra que tenen els israelians i les israelianes, ignorant l'ocupacio i negant el conflicte per tal de mantenir la seua salut emocional. No hi ha esperit critic, no es pot viure en una contradiccio que els suposa un shock emocional brutal. No es poden veure a si mateixos com a ocupants, sino com a dignes posseidors d'un territori que els pertany. Al igual que en la societat americana es viu en una "psicosi col.lectiva", amb una visio del problem impregnada de victimisme, desconeixement i por.

Tenen molt interioritzada la famosa frase que promovia des dels seus inicis el sionisme: Una terra sense poble, per a un poble sense terra.

Chelo, insisteix en que cal desmantel.lar la idea de que el sionisme i el judaisme son una unica cosa. El sionisme va naixer fa 150 anys i es caracteritza per ser una ideologia politica nacionalista i racista que persegueix l'imperialisme . Es pot descriure com una maquinaria maquiavelica que utilitza tot allo que te al seu voltant per a aconseguir la seua finalitat, manipulant i distorsionant la realitat. Per una altra banda, el judaisme, amb una historia de 5000 anys, no es mes temible que qualsevol altra creenca religiosa.

El judaisme, a mans del sionisme, es una ferramenta mes per a materialitzar el seu projecte d'ocupacio.

Una mostra de la maquinaria d'alienacio sionista es la incapacitat que tenen moviments pro-israelians antisionistes (AIC, distintes ONG, ...) per a obrir els ulls als seus cociutadans front a la barbarie que esta cometent el seu estat, ja que l'impacte d'aquestes organitzacions es minim en la consciencia col.lectiva, necessaria per a que la societat s'implique i pressione al seu propi govern per a que promoga un canvi politic real. A mode d'exemple comentar que s'han pres repressalies contra les poques ONG que van recolzar l'informe Goldstone, ja que Israel les considera subversives i pensa que poden suposar un perill. Per aixo, te pensat adoptar mesures de pressio i desarticulacio, com per exemple fer publiques les seues dades obviant la llei de confidencialitat de dades, i obligant-les a establir-se com a partits politics, el que suposa perdre l'estatus de ONG, pendents d'aprovacio al parlament.

Cal tindre en compte que Tel Aviv, aixi com algunes zones comcretes de Jaffa, son unicament una bombolla socioeconomica dins la realitat d'Israel, una realitat caracteritzada per la desigualtat social i l'empobriment generalitzat, el brou de cultiu que necessita el sionisme per a dur a teme la seua politica d'ocupacio.

09-04-2010 BIL'IN

2010-04-12T10:28:00.000-07:00

Avui hem eixit de l'hostal de Jerusalem, i hem tingut la sensacio de que ens faltava alguna cosa: potavem el mobil, portavem les cameres, portavem el passaport... Clar! Ens faltava Carles, que aquest mati s'havia anat cami de tornada a l'aeroport.

Despres d'arribar a Ramallah, ens vam trobar de nou amb el gran Majdi. Ens vam apropar a una parada de taxis per a anar a Bil'in a les manifestacions que cada divendres s'esdevenen contra el mur i l'ocupacio. Com ens vam adonar, els divendres son festius per als musulmans i hi havia poc servei, pero per "casualitat" s'atura en front nostra un cotxe oferint-nos portar-nos a a la manifestacio de forma desinteressada, ja que ell tambe anava.

Quan vam arribar, poc a poc s'anava agrupant la gent fins al mur, hi ha via gent palestina pero sobretot internacionals. La demostracio va esdevindre com una processo fins al mur, on estaven els soldats, els quals estaven en diferents punts estrategics dels camins, per a arribar tots els manifestants. En un moment determinat, comencaren a llencar gas lacrimogen. Com anecdota cal dir que vam presenciar com el soldats es tiraven a ells mateixa els trets de gas, una mostra visible de la seua torpesa. Tambe ens va xocar que hi havien molts xiquets palestins, inclos preparats amb mascaretes.

Al acabar vam anar a Jerusalem Oest, on ens vam tropecar amb una altra concentracio (que ja anarem l'anterior setmana), aquesta vegada contra l'ocupacio i l'enderrocament de les vivendes palestines d'aquesta zona. Tots els manifestants, en aquest cas, eren israelians antisionistes. Hi hague molta forca de repressio pero passiva. Vam poder veure com a una banda de la carretera hi erem els manifestants, i a l'altra hi havia 4 o 5 colons d'eixa zona, joves, i que feien constants provocacions apropant-se a la multitud... es clar, ells tenien tot un desplegament de soldats guardant-los les esquenes.

Despres d'haver viscut aquestes experiencies, en la nostra opinio, aquestes manifestacions, ens semblen una mesura que pot trencar el silenci cap a l'opressio, pero que a l'hora s'ha convertit en un mecanisme rutinari, poc eficac i normalitzat. Pensem que tambe, s'ha convertit en un balsam per als palestint per tal de canalitzar l'ira contra els soldats. Tenint en compte la situacio tant dificil que viu l'activisme a Palestina, pensem que convindria reformular accions, dotar-les de creativitat per que siguen de veritat efectives i innovadores.

08-04-2010 HEBRON (AL-HALIL)

2010-04-12T09:51:00.000-07:00

Reunio amb UAWC (Union of Agricultural Work Committees)

Avui hem estat a Hebron, alli hem comencat el dia reunint-nos amb la gent de la UAWC. Ens han mimat durant tot el dia, continuant amb la tradicio de l'hospitalitat palestina. Ens hem endinsat en la palestina rural, amb un paisatge que ens ha recordat a la nostra terreta: oliveres, vinyes, bancals, horts... Com a sindicat agricola, Amira, ens ha explicat tots els problemes que suposa l'ocupacio per als treballadors del camp: confiscacio de terres, limitacio de la mobilitat per poder accedir i treballar-les, obstacles per la comercialitzacio a causa dels check points (particularment greu per als productes peribles). Tot i aixi, intenten revertir la situacio mitjancant diversos mecanismes: recuperar i regenerar terres destruides per l'exercit, campanyes de voluntaris com a escuts humans per protegir les collites de les oliveres proximes als murs. Fins i tot tenen un banc de llavors local per mantenir les seues arrels i la seua realitat com a poble.

Despres ens han portat a una cooperativa integrada per 46 dones, en la qual es fomenta el paper de la dona a traves de projectes especifics que millore la seua percepcio social, i ajuden a l'economia familiar: com treballs textils manuals tradicionals palestins, menjars tipics, i cultius a l'horta.

A continuacio, hem visitat la ciutat d'Hebron, que ens resulta molt impactant: d'una banda la magia del seu casc antic, ple de careronets i atzucats; d'altra l'horror de les colonies urbanes, torres de control, carrers tallats, tanques, soldats pel carrer actuant per fer incursions, comercos tancats, i miseria.

La presencia de 400 colons sionistes aconsegueix fer la vida impossible als 170.000 habitants d'aquesta ciutat. Tot aixo destina a minar la moral dels palestins i palestines, i voler forcar-los a abandonar. Tracten de paralitzar el cor palesti tallant la seu arteria principal, pero aixo no mai sembla parar-los, la unica cosa que fan es realentir la vida quotidiana.

La Mesquita d'Ibrahim constitueix un dels punts mes calents en l'actual conflicte de simbols. Des de fa poc temps els jueus van decidir partir la mesquita per la meitat, una part pels musulmans i l'altra per a ells, argumentant que la tomba d'Ibrahim tambe es un simbol molt important per la seua religio.

Avui hem tingut l'experiencia personal del significat dels check points. D'Hebron a Jerusalem han aturat l'autobus en que viatjaven, perque nosaltres 6 no podien circul.lar per no ser israelians. Hem hagut d'agafar un altra ruta molt mes llarga utilitzant diversos transports, i passar un altre check point. Per a acabar-ho d'adobar hem tingut una experiencia subrealista, al check point hem pujat al taxi mes maquineto de tot el proxim orient i hem realitzat un rally Betlehem-Jerusalem. Hem atravessat la ciutat de Betlehem a 100 per hora al son del bacalao, en un taxi amb els seients solts, i el somriure d'un vell palesti d'acompanyant. Per un moment vam vore contra el mur israelia, pero el maquineto va derrapar i vam poder arribar al seguent check point, que estava al costat. Un exemple mes de la intensitat del dia a dia en aquestes terres.

07-04-2010 BETLEHEM

2010-04-12T09:50:00.000-07:00

Per tal d'arribar a la ciutat vam haver de passar el check-point caminant, ja que Bethlehem esta completament rodejat pel mur de la vergonya. Per un instant vam poder apropar-nos a la rutina diaria del poble palesti. Per a fer-vos una idea, els check-points son llargs corredors estrets de ferro unidireccionals i amb successives portes de control de pas, en les que son els soldats qui autoritzen, en base a criteris totalment aleatoris, si es pot passar o no, com si de ramat es tractara. No cal dir que les mesures de seguretat son mes que extremades: cintes, escaners, cameres, altaveus, ... i tot un munt de preguntes successives sobre els motius de l'entrada (on vas, per que, amb qui, com, quan, ...).

REUNIO AMB L'ALCALDE DE BETHLEHEM.

Una vegada alli, de bon mati, i al consistori municipal, ubicat a la mateixa Placa del Pessebre, ens vam entrevistar amb l'alcalde de la localitat, anomenat Victor. L'alcaldia de Bethlehem es una de les nou que per llei han de ser ocupades per alcaldes cristians, no cal fer referencia a la importancia que la religio cristiana te en la localitat. Tot i aixo, ens comenta, Victor, que la convivencia entre musulmans i cristians es exemplar.

La prosperitat del municipi es veu altament perjudicada per les ja conegudes estrategies opressores d'Israel. Actualment la taxa d'atur es del 28,5%, la mes elevada del West Bank. La seua econonmia basada en l'agricultura i el turisme, aixi com en el moviment de ma d'obra cap a Jerusalem, es veu afectada directament per l'arrebatament de terres, l'esmenta pas del check-point, la restriccio, cada vegada major, de permissos per adesplacar-se, etc. A mes a mes, el turisme no te l'impacte esperat. Tot i que Bethlehem es el bressol del cristianisme, els beneficis d'aquest peregrinatge no recauen directament en la ciutat (agencies de viatge israelianes, estances d'una unica jornada, etc.). El vallat del mur per la ciutat ens fa sentir que estem dins d'una gran preso on l'acces esta supeditat a la voluntat israeliana. Ja podeu imaginar, una vegada mes, les consequencies que aquesta politica d'ocupacio te en la sanitat, educacio, economia, ... i el cost emocinal per als seus habitants. Victor parla obertament de les similituds del que passa al seu pais amb l"Aparheid".

La impressio que ens va fer Victor, un home ja major, pero molt atent i proper, no va ser la propia d'un politic, sino mes be la d'un ciutada altament implicat en les necessitats del seu poble.

En sortir de l'ajuntament de Bethlehem vam visitar les nostres arrels cristianes representades en l'Esglesia de la Nativitat. Si mes no, i des de la vessant politica del nostre viatge, el que mes ens va cridar l'atencio va ser la historia del focus de resistencia que va haver dins l'edifici sagrat. Encara avui es poden veure les emprentes que els assetjos israelians van deixar en els seus murs per tal de sotmetre a la seua voluntat els milicians que hi havien al seu interior. Vam parlar amb un capella que va col.laborar amb la resistencia, com tantes altres persones, passant queviures i medicaments pels laberints que conformen aquesta representativa esglesia.

ENTREVISTA AMB FAYES SAQQA

Posteriorment ens vam reunir amb Fayes Saqqa, un militant de les files d'Al Fatah des dels anys 70, que va rebre formacio universitaria a Madrid i que ara es diputat del parlament per Bethlehem.

No cal que us diguem com vam agrair mantindre una conversa sense necessitat de traduccio.

Fayes va realitzar una analisi de la complicada situacio politica, motivada per les diferencies que encarnen les dues grans forces politiques existents, Al Fatah i Hamas. Les competencies entre les zones A, B i C (segons qui tinga el control de les mateixes) impedeixen l'actuacio dels diferents mecanismes d'administracio i seguretat (Autoritat Palestina), la qual cosa repercuteix directament en l'organitzacio interna, en la gestio i en la resolucio de conflictes i necessitas nacionals. Actualment el parlament esta dissolt i en aquesta situacio de crisi es l'Autoritat Palestina qui legisla i decreta unilateralment. Aco genera una democracia ficticia, ja que, l'Autoritat Palestina no es regula ni es controla des del parlament.

Mes enlla del caos intern, la percepcio del principal problema, una vegada mes, es l'ocupacio israeliana.

Segons Fayes, la lluita armada per aconseguir la pau era utopica; una lluita desigual, pero que, no obstant, va aconseguir una victoria politica (representacio popular).

En relacio amb les negociacions que paralel.lament es van donar a Oslo i Madrid, ens diu que la Lliga Arab no va donar suport ferm a Palestina, mentre que USA i la Unio Europea si s'agermanaren amb Israel. El tractat va sentar les bases per a frenar l'avanc colonitzador amb lleis internacionals que es comprometien a protegir l'entitat nacional palestina, pero sense establir mecanismes per a l'aplicacio optima d'aquestes resolucions. En aquest proces de pau es va pensar mes en la retirada de l'ocupacio que en la negociacio efectiva de la distribucio de poders (zones A, B i C). Fayes creu que van pecar d'ingenus i se sent enganyat per la comunitat internacional. No existeix tal entitat nacional degut a la politica de desestructuracio geografica, social i politica ("unes ciutats ghetto unides per una carretera controlada per ells"). Al mateix temps, en un to ironic, es refereix a Moratinos com a Mr. Anestesia, ja que comenta que tan sols els hi posa algun calmant quan en realitat els estan violant diariament, una afirmacio que tambe extrapol.la a la totalitat de la comunitat internacional .

Al mateix temps, considera necessari un examen de consciencia de la comunitat internacional, ja que no pot obviar la seua responsabilitat. Fora del seu discurs purament politic ens fa concessions personals com ara "es la primera vegada en la historia de la humanitat que a un ocupat li obliguen a negociar la seua llibertat amb el seu ocupant i al mateix temps li preguen que mantinga la calma i no lluite" o tambe que "no es poden fer elccions democratiques sota l'ocupacio".

El diputat analitza tambe l'efecte de les intifades. Mentre que l'origen popular de la primera revolta li dona un sentit d'unitat, la segona resulta catastrofica, ja que el poble palesti va respondre a les provocacions amb armes i va fer sortir de la gabia al monstre israelia que, amb els seu armament els hi va massacrar, desmantelant quasi la unitat palestina i gairebe perdent els avancos aconseguits amb la primera. Davant la posssibilitat d'una tercera intifada reconeix que hauria de basar-se en la primera, accions no violentes allunyades de les armes de foc, ja que aquestes son l'excusa que necessita Israel per a justificar l'aplastament militar del poble palesti. A la mateixa vegada es planteja el dubte de si algu pot garantir aquesta via, tant a nivell estatal com internacional.

Pel que fa a la resolucio del conflicte Al Fatah tendeix cap a la lluita armada. Donat que les anteriors negociacions mantingudes resultaren infructuoses i juntament amb la percepcio social generalitzada dels alts nivells de corrupcio politica de la seua elit, el poble es va sentir defraudat i els va castigar durament a les urnes, provocant una forta crisi interna que quasi dissol el partit i la seua perspectiva politica, elevant a Hamas com a principal alternativa politica gracies al seu discurs no contestatari i mes radical.

El programa politic d'Al Fatah accepta un estat sobera palesti en els territoris del 67, democratic, progressista i modern, que incloga Cisjordania i Gaza. Pel que fa als refugiats, considera que la comunitat internacional no permetria el retorn de tots perque no seria viable demograficament, pero si d'uns quants centenars de milers. Allo que cal assegurar es la possibilitat de retorn o indemnitzacio. Jerusalem oriental seria la capital dun l'estat palesti desmilitaritzat, amb llibertat de culte i acces. Contemplen tambe la possibilitat d'intercanvi d'un maxim del 3% dels territoris.

Aquesta es la visio pragmatica d'un politic de cap a peus, que prioritza el decaleg del seu partit a l'esforc per unir un poble i fer un front comu a l'ocupacio, amb el risc que podria suposar un conflicte intern amb el que anomena un "dimoni" per a la societat palestina, Hamas, qui considera que ha accedit al poder mitjancant un cop d'estat, comparant el proces amb la presa de poder de Hitler. Ens trobem davant de dos partits que rivalitzen per ser la primera forca politica del pais i que disposen d'armament suficient per a generar una guerra civil.

06-04-2010 NABLUS

2010-04-12T05:33:00.000-07:00

Tur per la Universitat de Nablus

Despres de veure la importancia de l'educacio al poble palesti, avui hem visitat la Universitat nacional An-Najah a Nablus. www.najah.edu

Ens ha rebut el director del programa d'intercanvi d'estudiants: Alaa Abu Dheer (Acting Director, Public Relation Department).

La universitat consta de 4 campus, 3 a Nablus i un a Tulkarem. Actualment compta amb 19.000 estudiants. Despres de les destruccions de la 2a Intifada, els campus han estat reconstruits i ens ha sorpres la vitalitat que s'hi respirava. Uns campus plens de gent, amb grups d'alumnes anant d'unes classes a altres i unes instal.lacions molt ben dotades.

Alaa Abu ens ha explicat la importancia que te per al poble palesti l'educacio. Les families s'esforcen per que els seus fills estudien, perque son conscients que nomes amb gent preparada podra vencer l'ocupacio. Tot i aixi, hi ha un gran problema, les palestines i els palestins inverteixen molt en l'educacio, pero despres no reben el benefici d'aquesta formacio, perque les persones mes ben formades han d'anar-se'n fora del pais a treballar.

El proces d'ocupacio, al igual que la resta d'ambits de la vida palestina, tambe afecta al proces educatiu:
- check points i la limitacio de la mobilitat
- l'absencia d'oportunitats laborals
- les dificultats d'estudiar a l'estranger

Palestina no disposa de recursos naturals. Consideren que la seua unica riquesa es la seua gent, per aixo inverteixen tant en formacio.

Tambe es molt important l'educacio per a que el poble palesti puga mantenir la seua identitat, davant de les constants accions d'Israel per esborrar les seues petjades. Ens ha relatat el seu cas personal. Com els refugiats del camp de Balata, la seua familia tambe prove de Jaffa. Despres de llarga insitencia, va obtenir permis per poder visitar Jaffa amb son pare i la resta de la familia. Quan van anar al cementeri per a resar davant la tomba del seu avi, es van trobar que els israelians havien borrat totes les inscripcions amb els noms del difunts. Es tracta d'exterminar, anul.lar de forma geografica, humana i historica tots els territoris d'entitat palestina.

Des de la universitat s'estan fent diversos programes per a difondre la realitat palestina, compartir coneixements, com visites guiades, programes d'estiu, difusio per la xarxa, videoconferencies,...

Ens quedem amb les paraules d'acomiadament d'Alaa: "Vosaltres sou els embaixadors del poble palesti als vostres paisos".

05-04-2010 NABLUS

2010-04-11T09:40:00.000-07:00

Continuem el nostre viatge per Nablus (la muntanya del foc), l'origen i el focus de resistencia palestina per exel.lencia. En nom del Health Work Comitee, el doctor Youth, ens va apropar a la realitat sanitaria de la localitat. Ens va mostrar les instal.lacions i els recursos amb els que contaven, que saben optimitzar d'allo mes be. Els fons per a desenvolupar aquests programes, provenen de diferents entitats i organitzacions internacionals.

Camp de refugiats Balata

Mashdi, un sindicalista palesti que pertany a la resistencia armada i que es dedica en el seu temps lliure a fer turs politics per la ciutat, va acompanyar-nos durant aquests dies.

La historia de Balata, com la resta de camps de refugiats, comenca la seua historia amb la Nakba, a l'any 1948. Els refugiats que hi habiten provenen majoritariament de Haifa i Jaffa. Actualment es el camp de refugiats amb mes densitat de poblacio, ja que en un kilometre hi habiten 25.000 persones. Inicialment, la consciencia col.lectiva donava per descomptat que aquesta seria una situacio tempora, i que prompte, podrien tornar a les seues terres. Nacions Unides va instal.lar tendes per a allotjar a les diferents families, pero al prolongar-se la situacio, cap a la fi dels anys 50, van comencar a substituir les tendes per cases unifamiliars, amb una habitacio mlt reduida per a allotjar tota una familia, que podia arribar a ser de 15 persones.

La demanda de ma d'obra a Europa cap als anys 60 i la possibilitat d'exode, va propiciar que molta gent d'aquest camp se n'anara a treballar a l'estranger. Els ingressos obtinguts els van invertir en millorar les condicions de les cases i infraestructures del camp de Balata (clavegueres, banys no comunitaris, centres socials,...), davant la passivitat de Nacions Unides. Com que els limits del camp no podien rebassar-se la morfologia del mateix es molt peculiar: carrers de mig metre, on gairebe no entra el sol, vivendes de moltes altures per a acollir tota la poblacio.

A l'any 2002 va haver un atac a Balata durant 30 dies. Tot i que el camp estava setjat per soldats israelians, com que la resistencia era molt forta i a mes a mes els carrers molt estrets i laberintics, els militars israelians tenien por de fer incursions, de manera que van desenvolupar la tecnica Home to home. Aquesta consisteix en fer forats dins les cases amb bazooka i aixi van comunicar totes les cases del camp. De ahi, que Mahmoud, ens dira de manera ironica que Balata ha estat sempre una Gran Familia.

Balata es una zona molt polititzada, tant a nivell de partits com de resistencia (resistencia armada i moviment social). Degut a aixo la repressio ha estat major: 230 martirs en la 2a Intifada, 480 persones encara en preso, 13 d'elles dones. La poblacio palestina incorpora la normalitat de les seues vides en l'ingres a preso, provocant un gran buit cultural, familiar, economic i de formacio. La repressio israeli es veu en establiment de permisos per poder eixir, tancant les portes del camp, aillant a la poblacio. Amb aquests mecanismes es preten acabar amb qualsevol possibilitat laboral dels seues habitants. L'index d'atur va assolir un un terc de la poblacio aciva i va minvar qualsevol opcio de prosperitat economica. De manera que, en l'actualment, el 80% dels recursos queden en mans de la caritat i comunitat internacional.

Balata compta amb 3 escoles de primaria de Nacions Unides que eduquen a 6.000 infants, en classes de 50 a 55 alumnes a dos torns. Tambe han creat un centre per la joventut i per a les dones, pero no cap per a xiquetes i xiquets. La manca d'espai del camp va fer que fa poc (mes de 10 anys) s'inicie el projecte de centre cultural Jaffa. Aquest centre creat per la gent del camp, disposa de biblioteca, taller de musica, de cine, de pintura, de fotografia, de periodisme, amb la finalitat de canalitzar la frustracio que pateix la joventut de manera creativa. Tot aixo ens explica Mahmoud, i tambe ens relata altres accions adhesades a l'adolescencia: elaboracio d'una revista, creacio i foment de lideratge,... Treballen de forma conjunta homes i dones fomentant aixi la igualtat en les noves generacions que viuen en un marc conservador com es el nord de Cisjordania.

Els efectes de 10 anys d'Intifada es senten en tota la societat, pero les dones s'han vist afectades especialment. Per aixo, tambe s'han creat programes especifics per a elles: grups de suport, per tal de que alliberen tot el patiment i la rabia que suposa tota l'ocupacio, empatitzant i compartint amb dones que passen per la mateixa situacio; programes per a promoure l'emancipacio economica de les dones (ara convertides en caps de familia) per a poder ser economicament independents i no depebdre de la caritat. Mahmoud informant-nos que Nacions Unides els ofereix atencio medica, educacio, alimentacio i allotjament de forma esporadica i cada vegada menys frequent; aixi desatenent les necessitats reals del dia a dia de la poblacio de refugiats.

Visita a casa de Mohammed

Anem a visitar la casa de Mohammed, un refugiat d'un llogaret que estava a 7 km de Jaffa.

Mohammed procedia d'una bona familia i habitava en una casa de 150km2, res a veure amb la seua llar actual. Fa un temps va aconseguir un per a visitar el seu poble. En arribar va descobrir la trista realitat: la seua casa havia estat colonitzada i els pocs jueus palestins que encara romanien en les terres eres considerats ciutadans de 3a classe. Curiosament, la primera persona que es troba en arribar, resulta ser el seu oncle, qui no l'havia reconegut. Despres de tants anys sense veure's, plorant li aconsella que s'oblides de tot allo i li recomana no veure la seua casa per motius de seguretat.

Un grup d'internacionals va intentar rehabilitar part de l'entorn, i els israelians i les israelianes van veure que allo podia esdevindre un simbol, aixi que van enderrocar les cases i nomes queda un arbre que Mohammed coneix des que va naixer.

Mohammed, amb llagrimes als ulls ens mostra fotografies de l'abans i el despres de la demolicio, juntament amb altres fotos dels seus fills, entres ells, dos martirs i dos presos.

Aquest ancia considera que estan pagant el problema dels jueus que no volien a Europa, i que no tenen cap possibilitat de negociacio, que encara que els hi donaren la Mesquita d'Omar als israelians, en voldrien mes i mes. Nomes els queda la resistencia.

El seu somni es el de tot el poble palesti, tornar als seus origens. Ens mostra la clau de la seua antiga casa, que ha esdevingut simbolde la poblacio refugiada.

La cultura arab es calida i hospitalaria, pero es un poble humiliat i sotmes a constants injusticies. Quan desapareix la justicia es inevitable respondre amb violencia, tot i que no siga representativa de la seua cultura. Ja que legalment, es considera legitim que un poble, davant una ocupacio (il.legitima) puga defendre's. Aquest somni en un vincle comu entre totes les generacions del poble palesti.

..."la gent passa, pero la terra i els arbres romanen. Tal vegada els fills, els nets,... del poble palesti tornaran a xafar aquesta terra... A la fi la resistencia provocara la fugida dels opressors".

Despres de dinar, sense digerir la situacio de Balata, Majdi ens ha fet un tur per la ciutat vella de Nablus.

Un entorn ple d'historia i de lluita de la qual encara queden mostres evidents en el seu casc antic, ple de forats de bala i de fotografies en memoria dels martirs caiguts.

Nablus abans de les revoltes era un centre d'activitat economica, on les prestigioses fabriques de sabo d'oli d'oliva feien a l'hora funcio de banc. Hem tingut la possibilitat de visitar-ne una d'elles, on encara es treballa de manera artesanal.

A una de les places del poble, ens va impactar el cas d'una familia que habitava una casa que va ser arrasada pels bulldozers en la qual van assassinar a 9 dels seus membres per tal de fer una incursio, davant la impossibilitat d'accedir pels seus carrers i evitar aixi la poderosa resistencia armada. Ens van explicar tambe, que l'estrategia israeliana d'ocupar cases estrategiques, reduint als membres de la familia que hi habita a una habitacio tancats. La resta de la poblacio se n'adonava de seguida per l'absencia de vida i soroll que caracteritza la quotidianitat familiar.

Una vegada desarticulada la resistencia armada que durant tants anys ha identificat a Nablus, s'estan emprant molts esforcos per a rehabilitar el casc antic. Ironcament ens diu el nostre amic, que amb aquest treball s'esta perdent l'essencia de les facanes de les cases, i que caldra fer vindre a mes soldats per disparar alguns trets i poder conservar aixi el disseny belic de les cases, que tant els caracteritza.

Davant la crueltat inhumana de l'exercit israelia, van sorgir molts moviments interns per tal de superposar-se i minimitzar el shock de la guerra: escuts humans s'encarregaven de passar aliments i medicaments (fins i tot ens conten que van disparar a l'encarregat del campanar, un jove que tenia una deficiencia, i que, inncentment, i com feia cada dia,va sortir a fer el toc de les campanes), la gent delpoble feia tambe performances per als infants per tal d'intentar ajudar a pair allo que veien, ... En fi, una altra mostra de la humanitat palestina front a la barbarie isaraeliana.

La Comunitat Samaritana

Vam tenir tambe la possibilitat de visitar la comunitat samaritana, que habita a una muntanya de Nablus. Integrada per unes 750 perones, aquesta peculiar poblacio es centra en mantenir les seues tradicions de manera perenne, promovent missatges de pau i amor front al problema de l'ocupacio, sense intervindre politicament.

Visita a Women Committee

Cap a la fi de la jornada vam visitar l'Associacio de Dones de Nablus, on ens van rebre, superant la generalitzada hospitalitat de totes les trobades anteriors. Es podia palpar el caracter familiar que impregna la dona palestina, assemblant-se al tracte maternal de les nostres mares i avies, oferint-nos plats tipics preparats per a nosaltres.

La presidenta de l'associacio, la doctora Ismat, ens va fer una aproximacio a l'actual rol de la dona en la societat palestina.

El principal problema de la dona palestina es l'ocupacio, no obstant aixo, a l'igual que en la nostra societat, es veuen limitades per un marc masclista i patriarcal, el que provoca un doble esforc al haver de lluitar, per una banda, contra la propia opressio, i per un altra fomentant un canvi en la mentalitat existent de la societat.

En un principi no existeix cap desigualtat entre sexes en l'acces a l'educacio, pero si que existeix un biaix pel que fa a les possibilitats d'estudiar a l'estranger..., motivat, principalment, pels tabus existents a nivell social.

La dona ocupa el 52% de la presencia a les universitats i assoleixen els millors resultats academics, pero aquest elevat percentatge no es reflecteix a l'ambit laboral on les oportunitats d'acces i promocio de les dones son molt restringits. Les dones que aconsegueixen accedir al mercat laboral han d'assumir tambe el pes familiar i domestic, fets que afecten al seu rendiment laboral i a la seua salut. Per fer front a aco, s'estan desenvolupant politiques encaminades a promoure la igualtat.

Tot i que les dones, gracies a les quotes, tenen una representacio en tot l'aspecte politic, dins i tot dels ministeris, es necessaria una formacio efectiva per a generar liders capaces de recollir el relleu politic fins ara ostentat pels homes i mermat per la repressio israeliana; aixi, desenvolupant estils propis de lideratge. Un canvi substancial que cal fer extensiu a tots els altres ambits de la societat (laboral, organitzacions socials,...), ja que les dones s'han convertit en els autentics motors economics familiars. Des de l'associacio s'esta treballant per tal de que en les properes eleccions municipals les dones que accedisquen al poder siguen capaces de representar amb independencia els seus propis dominis, sense estar sotmeses pels models politics masculins actuals. A nivell legislatiu s'estan donant passos importants per fomentar la igualtat, tot i que el tradicionalisme existent en la societat suposa un retroces en la viabilitat de les accions.

Per si no tenen ja suficients barreres, l'ocupacio afecta negativament la salut, especialment la de les dones. Els check points limiten la mobilitat de pacients i personal medic. Son necessaris permisos per accedir als medicaments. Totes aquestes practiques afecten directament a la dona aixi com les tradicionals (familia nombrosa, treball domestic...) produint-li quadres d'ansietat, estres...

Tambe ens donen a coneixer els diferents programes d'accio que es duen a terme amb les dones:

- Coneixement de drets legislatius

- Programes de salut

- Formacio ocupacional remunerada

- Foment del cooperativisme

Ens ha comentat la doctora Ismat que des de la comunitat internacional es promouen programes adrecats a dones que no tenen en compte les necessitats reals i fronteres de la dona palestina, sense optimitzar els recursos de que es disposa. Per exemple, programes relacionats amb la violencia de genere...

A mes, vam tenir la possibilitat de conversar amb un representant del Front Popular a Nablus, sobre els diversos factors que influeixen negativament la vida palestina: ocupacio, creixent poder religios a Gaza, tradicionalisme, fragmentacio de les esquerres,... Davant d'aquest panorama politic, creu que la via a seguir es promoure la unio de totes les forces de l'esquerra, generant un front comu per aconseguir una vertadera unitat nacional que puga fer front a l'ocupacio, sense negociar amb Israel fins que no respecte la legalitat internacional, i utilitzant el boicot com un mecanisme mes de lluita, mes efectiu des de posicions internacionals.

En acabar la reunio, la sensacio generalitzada era d'haver apres molt sobre la capacitat d'organitzacio i gestio de recursos que tenen les dones palestines, cami per la recerca del somni d'una societat igualitaria.

04-03-10 RAMALLAH

2010-04-11T07:37:00.000-07:00

Reunio Amb ADDAMEER

Avui ens hem reunit amb l'Associacio de Presos Pelestins: ADDAMEER. Allah ens ha fet veure la problematica que els palestins tambe viuen dins les presons.

La vida del poble palesti no es regulada per lleis normals, es l'exercit, mitjancant ordenacions militars emanades del poder militar, qui regula que poden fer els palestins. Basicament no poden fer res. Qualsevol tipus d'activisme (participar en manifestacions, formar part de col.lectius, reunir-se mes de 10 persones,...) comporta pena de preso.

Actualment 1.660 ordenacions militars els regulen la seua vida diaria (vaja, que els fan la vida impossible). Des del 1967 fins ara, aproximadament, 700.000 palestins han estat detinguts. Aixo suposa que entre el 70 i 80% de la poblacio adulta masculina ha passat per preso. Avui en dia a les presons israelianes hi ha 7400 presos i preses politics palestins, entre ells 340 son menors, 35 son dones, i prop de 240 casos de detencio administrativa.

Les dues causes principals de detencio administrativa son: per pertanyer a una associacio (totes les associacions, tots els partits, sindicats... son il.legals), o haver participat en actes de protesta.

Una ordenanca milita permet a l'exercit o a la policia israeliana detindre una persona durant 8 dies sense cap causa. Passats els 8 dies, una altra ordenanca els hi dona dret a interrogar-los durant 180 dies mes (ara ja per alguna causa), 90 d'ells sense dret a veure el seu advocat. Ja podem imaginar la impunitat que aco dona a les practiques de tortura. Passats aquests 188 dies, poden alliberar-te a un tribunal militar per celebrar el judici militar en el qual es el mateix comandant militar que escull fiscal, secretari o secretaria, jutge o jutgessa, traductor/a, etc.; o encara pitjor, poden aplicar-te una detencio administrativa.

La detencio administrativa es el dret a tindre detinguda a una persona d'1 a 6 mesos, sense cap acusacio ni comdemna. Ara be, aquests 6 mesos son prorrogables tantes vegades com es vulga. Ens ha parlat d'un cas d'una persona que a base de prorrogues consecutives va estar fins a 8 anys en la preso sense judici ni comdemna, ni cap causa provada. Pero tambe es donen els casos de detencions administratives seguides, nomes amb uns dies de llibertat. Un altre cas es el d'una persona que des de 1988 fins avui sols ha gaudit de 2 anys de llibertat, la resta ha estat en detencio administrativa. Un altre, en el qual un jove va passar 180 dies d'interrogatoris i acabats aquests, l'exercit volia que signes un paper acceptant una causa menor (participacio en manifestacions,...). Es es va negar, i els soldats li van dir que abans de casar-se anirien a per ell. Pocs dies abans de la seua boda, van acomplir la seua amenaca, i el van tancar a regim de dentencio administrativa. Quan el van alliberar es va repetir el paripe. Volien que acceptes un cas menor. Novament es nega. I li van dir que abans de que nasques el seu primer fill tornarien a per ell. Aquesta persona tarda 3 anys a tindre'l, i el mes abans de naixer tornaren a per ell. No cal mes comentaris.

No es necessari explicar les condicions inhumanes de les presons israelianes, que agreugen la pena amb l'aillament, humiliacions, incapacitat de rebre visites familiars...

Cap palesti a Gaza no ha pogut visitar els seus familiars presos des de fa 3 anys.

Reunio Amb Omar Barghouti

Omar es membre fundador i coordinador de la campanya de boicot nacionar BDS (Boycott, Divestment and Sanctions for Palestine).

Al 2004 sorgeix el grup de boicot academic i cultural, i un any despres, mes de 100 organitzacions formen part d'un boicot general contra l'estat d'Israel.

En nomes 5 anys s'estan veient els priemers fruits. Als paisos escandinaus, Gran Bretanya,... algunes campanyes de boicot estan resultant molt efectives.

Sudafrica es un dels paisos que mes els ha recolzat conscients com sn, de la importancia d'aquestes accions per a acabar amb un regim racista. Alli ca costar 30 anys de sancions per a acabar amb l'Apartheid. Ara en 5 anys, l'estat d'Israel ja esta preocupat per les repercussions que aquestes sancions poden tenir, llevant legitimitat a la seua politica.

Hem eixit totes i tots molt conscients que, ara per ara, la millor arma que tenim tots nosaltres per recolzar la lluita del poble palesti es la pressio sobre els nostres governs per que apliquen sancions que obliguen a l'estat d'Israel a cessar en la seua politica de colonitzacio: boicot academic, cultural i economic.

El canvi eixira del mateux estat sionista, el forcaran els palestins amb la seua lluita i nosaltres allant i deslegitimant la violencia racista en que aquest es sustenta.

http://bdsmovement.net

Xerrada amb STOP THE WALL

A les 14:30 hem tingut la reunio al local de Stop The Wall (www.stopthewall.org) amb un dels fundadors: Jamal.

Aquesta persona representa als nous activistes forjats en la 1a Intifada i ens ha donat una visio molt clara de les noves estrategies de resistencia. Novament ens ha mostrat que allo que mes preocupa amb l'establiment sionista es la deslegitimacio del seu estat racista, i la millor accio internacional, allo que mes mal els fa, es la campanya de boicot.

Una nova fornada d'activistes, que utilitzen sense complexes conceptes "nous", com apartheid, neteja etnica, boicot... Conceptes que fa nomes 5 anys eren molt mal admessos (semblaven molt exagerats per a l'opinio publica), pero de manera rapida van guanyant terreny. Es a dir, anomenar les coses pel seu nom. Cal vencer tambe en el camp de les idees i en els noms dels fets.

Jamal ha explicat amb detalls la seua detencio del decembre del 2009 fins al febrer del 2010. Gracies a l'exit del seu col.lectiu en la pressio internacional ha pogut eixir. Va ser interrogat durant diverses setmanes sobre les seues activitats, pero va passar alguna cosa ("els temps canvien" companyes i companys): la pressio internacional va ser tan intensa (35.000 correus a la Casa Blanca, 15 embaixades demanant la seua llibertat...) que l'estat israelia no va gosar aplicar-li la detencio administrativa, ni arriscar-se a una parodia de judici (per l'opinio publica). De manera que van haver de deixar en llibertat. Aixo si, li van destruir la seua oficina, discs durs, requisaments de mobils, inclos el passaport i documents d'identitat..., i evidentment sense dret a reclamacions. A dia d'avui no te passaport i per tant no pot sortir de West Bank (Cisjordania) per contar al mon els que li estan fent al seu pais i a la seua gent. Pero no l'han pogut tancar a la preso, malgrat que Cisjordania es en si mateixa una gran preso. Una xicoteta victoria, pero significativa de tot el potencial que tenim a les nostres mans.

En una presentacio a l'ordinador, la gent d'Stop The Wall ens mostra l'espantos projecte del mur de l'apartheid. No sols la separacio, la confiscacio de terres, la humiliacio diaria, el confinament, tambe el projecte capitalista neoliberal, de construccio de zones industrials bordejant el mur; un projecte d'empobrir fins a tal punt la poblacio palestina, que es reserva com una ma d'obra barata del sistema neoliberal de la globalitzacio.

En quedem amb aqueta reflexio de Jamal: "com veieu si ells es globalitzen, la nostra lluita tambe ha de ser globalitzada".

03-04-2010 VALL DEL JORDA

2010-04-10T11:43:00.000-07:00

Ruta per la Vall del Jorda

Lluny d'acabar el dia, comencem el nostre peregrinatge a ritme de brigada cap a les terres del Vall del Jorda. Aixi hem visitat pobles com Tubas, Alqaba, i un amb el curios nom d' Al-yan Elbeda (ull blanc), amb la companyia del nostre guia d'Aiman i conduits per Joel. Vam arribar a Alqaba, on ens va rebre el seu alcalde, el qual va quedar en cadira de rodes despres en un atac israelia. Una vegada mes, ens va explicar com l'estrategia colonialista de l'estat d'Israel ha ofegat a un xicotet municipi desproveit inclos d'ajuntament (ara han de reunir-se en un parc sota l'arbre). Com a contrast ens va resultar molt xocant l'estrategia de resistencia municipal de construir una mesquita amb un minerete de dues puntes, que simbolitza la victoria del poble palesti sobre els seus ocupants, visible des dels check points que els ofega.

Al mig del cautivador paisatge del Jorda, ens vam detindre a saludar una familia beduina que habitava en un antic balneari en runes. Entre criaturetes banyant-se en un riuet i pastors xollant a les seues ovelles, ens vam apropar durant un instant al seu mode de vida.

El ric paisatge de la Vall del Jorda, tampoc escapa de la influencia de les colonies. Gran part dels territoris estan tancats per retens, maltors amb amplis camps d'entrenament i tir. Les politiques de pressio israelianes, com l'expropiacio de terres i l'apropiacio de recursos hidrics basics per a la subsistencia d'aquests pobles agricoles acaba per dinamitar la lluita i l'orgull palesti. Els humilia i els obliga a treballar per als seus propis botxins. Aquesta situacio, ens la van relatar dues families de la zona, que es veuen forzar a funcionar com si estractara d'un regim feudal, tenint que treballar per a les colonias com a unica via de supervivencia.

02-04-2010 JERUSALEM

2010-04-10T09:15:00.000-07:00

Esmorzar amb el doctor Nahim

Avui, en primer lloc, ens hem reunit amb el doctor Nahim, activista palesti, ha sigut membre del Front Popular, i presideix el Health Work Comitee. El doctor Nahim, al igual que Rawda, forma part de l'antic model de lluita i representacio de l'esquerra palestina. La seua historia s'assembla a la de molts altres, i esta marcada per la repressio israeliana i la mes que sospitosa "hospitalitat" dirigida cap l'allotjament als seus "hotels" (presons) de nombrosos activistes, sense estancia definida i amb altes probabilitats d'ingressar en breu. Doncs, en aquells temps, les seues condemnes eren llargues i continuades.

La xerrada amb el doctor Nahim ens il.lustra les terribles consequencies del Tractat d'Oslo per al poble palesti, el que metaforicament compara als efectes d'un Tsunami.

Aquests acords sorgeixen per solventar els conflictes entre dos nacions enfrontades. Es van pactar assumptes relatius a la repatriacio de refugiats, fronteres, restriccions economiques... Aixi van pretendre convertir el territori palesti com un estat-autonomia, i a l'hora sense autonomia propia. Ja que el poder militar i de decisio es supedita sempre a la voluntat israeliana. Deixant, aixi, la capacitat a Israel per intervindre en la vida quotidiana de la gent, es a dir: Israel te l'ultima paraula.

Aquest acord humiliant per a totes les palestines i tots els palestins, no ha tingut un mediador valid, capac de garantir un repartiment equitatiu d'amdos interessos. Ni Nacions Unides, ni Estats Units. Ni tanmateix, cap recolcament per part de la Lliga Arab.

Com a consequencia dels Tractats d'Oslo es crea la AP (Autoritat Palestina) i junt amb ella:

- Es destrueix el teixit social palesti (associacions, sindicats...
- Es considera que el dret a retorn dels refugiats es negociable; cosa que suposa una traicio per a tota la diaspora palestina.
- Amb la fragmentacio del territori s'atenta, altra vegada, contra el sentiment nacional.

Aco suposa una gran mentira per al poble palesti, ja que els va fer creure en la possibilitat d'un estat propi.

Arafat al 2000 s'adona de que les negociacions els conduia cap a un raco sense eixida, fet que va provocar la 2a Intifada.

La lluita nacional no precisa d'un govern i d'una oposicio. Necessita unio per la consecucio d'un objectiu comu. La lluita interna politica, a l'hora reflexada en la destruccio social, junt amb l'absencia d'un model d'esquerras consistent; ha impedit la consecucio d'aquesta unitat (Us resulta familiar?).

Segons el doctor Nahim la classe politica hauria de realitzar una reflexio sobre tot aquest proces, ja que tota la negociacio queda establerta sota les bases del Tractat d'Oslo (Unitat nacional, reforma de la OLP (Organitzacio per a l'Alliberament de Palestina), i la no consideracio de l'estat palesti com a unic objectiu).

Sota aquestes premisses s'auguren tres possibles vies a seguir:
- Mantindre AP conforme esta.
- Desmantellar l'AP des de l'arrel.
- Transformar la AP, allunyant-la de la base politica i apropant-la a les necessitats socials. Integrar-la per personal tecnic i estructurada en diferents departaments (salud, educacio...). La OLP totalment reformada, passaria a estar composta per tot el ventall de forces politiques palestines, i a l'hora, dirigida per palestins i palestines de la Diaspora.

Les eleccions no son un objectiu en si mateix, sino un instrument de cohesio i de lluita.
Com reflexio final, ens quedem amb l'apreciacio de Nahim contra l'ocupacio: s'ha de buscar la unitat i deixar a un costat tots els interessos personals.

Entrevista amb Breaking The Silence

Despres de l'entrevista amb el doctor Nahim ens vam dirigir cap a la ciutat vella per a trobar-nos de forma paradogica amb els nous moviments existents a Israel. Per una banda antisionistes, i a l'hora proisraelians: Breaking The Silence, encapcalat per Yehuda (jove jueu ortodox, fill d'immigrants americans), esta format per antics militars, que despres d'haver participat en l'ocupacio del poble palesti, exposen les atrocitats que es cometen.

Yehuda va realitzar dos anys de servei militar al West Bank, i 14 mesos a Hebron (Al-halil). Quatre mesos abans d'acabar es va plantejar tot allo que estava fent amb la seua vida, veient que no podia continuar com si res haguera passat. Yehuda utilitza com a testimoni mut la seua camera, que l'acompanya a totes els llocs. Per la seua sorpresa, va descobrir que altres companys i companyes es trobaven amb la seua situacio i van decidir contar,a traves de materiar audiovisual, la realitat d'Hebron: a partir d'aci va sorgir Breaking The Silence. Malgrat que aco ens provoca la il.lusio d'una espurna de llum en la rigida societat israeliana, no deixa de ser un unguent per a sanetjar la seua consciencia, i aixi "poder dormir a les nits".

L'exposicio dels fets no eximeix de la responsabilitat d'ells mateixos, cosa que tambe reflexa en la ficcio la pel.licula Vals con Bishir.

Dia 1-04-2010 JERUSALEM

2010-04-08T22:56:00.000-07:00

AIC (Alternative Information Center) Mikado i Sergio

AIC es una organitzacio que esta integrada per les dues parts de la Linia Verda. L'objectiu d'aquesta es analitzar, informar i intervindre en la realitat. Fou fundada el 1984 i es centra en treballar en la realitat actual. Ens han explicat que l'estat d'Israel esta exercint una estrategia de colonialitzacio, i sembla interessant anomenar que en realitat per a la ideologia sionista, Israel no existeix, ja que no te fronteres establertes, es a dir, sera tot allo que puguen obtenir. Volen la terra, pero no el poble que hi habita.

Ens va sorprendre que Israel no es un pais ric, ja que tan bon punt surt de la zona urbana de Tel-Aviv s'acaba el primer mon. Segons ells abans de la intifada, la renda per capita del Territori Ocupat era superior a la d'Israel. Aixi, nomes els obstacles politics han portat a la pauperitzacio del poble palesti.

Moltes vegades s'intenten crear relacions Israeliano-Palestines com si l'ocupacio no existira, com si hagueren dos posicions diferents oblidant que hi ha un opressor i moltes formes de ser oprimits. Davant l'ocupacio, no hi pot haver cap alternativa democratica. La violencia es una consequencia de l'opressio. Si aquesta no es resol, no es pot acabar amb les manifestacions violentes.

La gran contradiccio de la societat israeliana, es que es vol percebre a ella mateixa com una societat moderna i democratica. Pero aixo, es incompatible amb un regim colonial. No te solucio.

TEORIA DEL FORMATGE EMMENTAL

Aquest estat d'Israel sense fronteres te un problema greu: l'existencia del poble palesti. Rabin va dir que li agradaria despertar-se un dia i que la mar s'haguera engolit Gaza. Pero els somnis no es fan realitat. I Israel avui tampoc pot exterminar ni deportar de colp i que ho accepte la Comunitat Internacional.
Aquesta, demana un estat palesti amb continuitat territorial i viable. La solucio dels sionistes es fer que la realitat palestina existisca i, a l'hora, no existisca.
Aixo il.lustra la imatge d'un Formatge Emmental: on els forats son les restes aillades i desconnectades del poble palesti, buidats de la seua existencia.

Despres vam fer un tur pels pobles del sud-est de Jerusalem, per veure les cases palestines que han deixat aillades sota la mirada expansiva de les colonies. Allo que mes ens va conmocionar va ser la realitat de una familia que pertanyia a Betlehem i ara ha quedat englobada dins del terme de Jerusalem. Ells no poden anar a Jerusalem perque no tenen el permis. Pero, el mur els impedeix accedir a Betlehem, de manera que viuen en terra de ningu, veient cada dia com creix la colonia sobre les seues terres confiscades.

Visita guiada a Jerusalem. Mahmoud

Per la vesprada coneixem a Mahmoud, que ens va fer de guia per la ciutat antiga de Jerusalem. Activista d'esquerres que ha estat pres durant 18 anys, i que tot aixo no li ha llevat les ganes de continuar resistint. Pertany a un grup molt concret de palestins, que no sabiem que existien: els palestins africans. Ells venen de musulmans de l'Africa Central (Senegal, Nigeria,...) que es van assentar durant el manament britanic. Quan ens portava al seu barri, els soldats israelians ens van tallar el pas, dient que solament hi podien accedir els musulmans. Mahmoud amb molta dignitat els hi va dir que erem els seus convidats i que ens portava a la seua casa. Una vegada alli ens va portar a les teulades per veure com les colonies es van expandint per llocs estrategics de Jerusalem. Es una estrategia perfectament predeterminada, d'anar guanyant carrers basics per a la mobilitat humana (zones comercials, llocs de culte jueus...). Les banderes d'Israel s'extenen com un cancer dins de la ciutat vella de Jerusalem, per tal de que vegem el taranna d'aquesta gent despres d'haver-los ocupat el pais i passar tants anys a la preso, ens diu Mahmoud: "Sabeu per que els palestins de Jerusalem sempre somriuen? Perque els israelians estan filmant-nos, tota la ciutat esta plena de cameres".

Trobada amb Rawda

La darrera entrevista del dia es amb Rawda, una veterana activista, d'esquerres i feminista, militant del Front Popular per l'Alliberament de Palestina des dels anys 70. La seua historia, es la historia del patiment i la lluita del poble palesti. L'atzar va voler que nasquera l'any de Al-Nakba (La Catastrofe), ha estat presa i el seu home tambe, i els fills, el major i el menor han anant acomplint comdemna a les presons israelianes, significativamen un a l'extrem nord i l'altre a l'extrem sud. Com a represalia personal contra ella per la seua militancia, el govern israelia l'impedia visitar els seus fills.

Malgrat la seua edat i les seues malalties, finalment va aconseguir poder accedir a les presons. Es va mantindre ferma i negant-se a ser escorcollada pels soldats, aconsegint, tot i haver d'ajornar els periodes de visita, els actuals drets de dignitat per als familiars dels presos.

Rawda trenca els clixes que es tenen de la societat arab, posant en evidencia la lluita de les dones palestines han mantingut des dels anys 70, unint les causes contra l'ocupacio amb la lluita pels drets de les dones.

BRIGADA A PALESTINA 2010

2010-03-31T15:50:00.000-07:00

PRIMER DIA ......

31/03/10

Hola compis!!
En aquest espai intentarem contar les experiencies d.esta primera brigada organitzada des de Castello per Palestina ...

Avisem que el teclat no te totes les condicions que ens agradaria ...

Aquesta matinada a les 3.00 hem aconseguit passar el control del aeroport de Tel Aviv.
Despres de preguntar.nos per tota la familia {pares,mares, auelos, ....}, preocupar.se per on dormiriem {si en tenda de campanya, desert, hotel, ...} vam aconseguir entrar sense cap retencio important ... Unicament allo que portavem per dins i no podiem treure fora fins arribar a l.hostal ...

Un cop a l.hostal, tot i que eren altes hores de la matinada, ens van rebre amb ganes de broma i molta hospitalitat ... L.encarregat de l.hostal Saddo, es un home molt peculiar ... Hem dormit, hem roncat, hem pisat i ens hem alcat per perdre.ns tot el dia pels carreronets de Jerusalem ...

Ah!!! Encara no ens hem presentat. Som Irene, Vicente i les Annes. Dema ve la resta de l.equip. Carles i super-Lidon ....

Hem dinat pels carrers i hem patejat els diferents barris ... empapant.nos de tota la normalitat amb la que s.intenta vendre Jerusalem ...

Ens ha cridat molt l.atencio el fet d.estar analitzant amb profunditat y classificant cada informacio que entrava pels nostres ulls ... hi ha tolerancia entre religions .... convivencia entre persones ...? Tot pareix molt ambiguo ...

El que si ha passat .. es que hem apres la primera llico ... com es pot viure el present en un context aixi .. i el sentit real del carpe diem .... amb persones que parlen amb els ulls i, si realment confien amb tu, t.ho donen tot ... fins i tot el que no tenen ... i una cosa que no tepreu ... la seua experiencia ...

SUCRAN